Osona. Segle XII. Sant Jaume de Viladrover

• Nom: Sant Jaume de Viladrover
• Municipi: El Brull
• Comarca: Osona
• Altitud: 606 metres
• Coordenades: E 438055.25, N 4631085 (ED50 UTM 31N)
  Longitud: 02° 15' 10.5" Latitud: 41° 49' 38.6" (ETRS89 Geodèsiques)


• Accés: vegeu aquí


• Any primera referència: 1131
• Any consagració:
• Segles: XII
• Estat: correcte
• Tipus d'edifici: Església romànica
• Característiques: Conserva la nau romànica i un esvelt campanar també romànic sobre la volta i el mur de ponent. Entre el 1916 i el 1920 es va allargar la nau per llevant i es va construir un absis neoromànic d’una gran perfecció que molts creuen que és una peça original o d’època romànica.
• Trets distintius: El més interessant és el campanar que descansa sobre la volta de la coberta, a ponent.
• Fonts d'informació: http://www.elbrull.cat/index.php?md=articles&id=357
  Autor imatges: Seracat


• Romànic veí: Santa Eugènia de Berga, Sant Martí del Brull, Sant Andreu de Tona
• Paratges veins: la Plana de Vic, el Montseny

Alt Empordà. Santa Helena de Rodes. Segle X

• Nom: Santa Helena de Rodes
• Municipi: Port de la Selva
• Comarca: Alt Empordà
• Altitud: 520 metres
• Coordenades: E 513340, N 4686227 (ED50 UTM 31N)
Longitud: 03° 09' 38.8" Latitud: 42° 19' 34.8" (ETRS89 Geodèsiques)
• Accés:
http://www.icc.cat/vissir2/?lang=ca_ES&toponim=port%20de%20la%20selva&zoom=8&lat=4686256&lon=513281.5&layers=B00FFFFFTF


• Any primera referència: any 974
• Any consagració: any 1116-1118
• Segles: X
• Estat: en restauració
• Tipus d’edifici: Església preromànica
• Caracteristiques: Donades vàries modificacions la primitiva església preromànica es va convertir es una curiosa església de tres naus amb un absis, amb arcs entre les naus. Encara es van fer més modificacions a l'edifici, com ara l'afegit d'un atri i d'una sagristia.
• Trets distintius: Sobre el creuer, entre els tres antics absis, s'aixeca una pesada torre, rematada amb una espadanya de dos ulls molt característica.
• Fonts d'informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Helena_de_Rodes
http://www.artmedieval.net/castella/Santa%20Helena%20rodes.htm


• Autor imatges: Seracat

• Romànic veí: L'església està envoltada del poble abandonat de Santa Creu de Rodes, a pocs metres l'impressionant monestir de Sant Pere de Rodes.
• Paratges veins: Parc Natural del Cap de Creus, Costa Brava

Ripollès. Segle X. Sant Martí d'Ogassa

• Nom: Sant Martí d’Ogassa
• Municipi: Ogassa
• Comarca: Ripollès
• Altitud: 1370m. d’altitud
• Coordenades: UTM 31N (ED50): E 436.865,6 m - N 4.680.472,7 m
• Accés: http://www.icc.cat/vissir2/?lang=ca_ES&toponim=sant%20mart%ED%20d%27ogassa
• Any primera referència: Segle X
• Any consagració: 8 de Febrer de l’any 1024
• Segles: X-XI
• Estat: Bo
• Tipus d’edifici: Església romànica
• Caracteristiques: El temple és de factura molt senzilla, format per una sola nau coberta amb volta de canó capçada a l’est per un absis semicircular. A la nau se li van afegir capelles laterals, així com una sagristia adosada en el mur sud.
• Trets distintius: El campanar inicialment era de cadireta de dos ulls. Posteriorment es van cegar parcialment les dues finestres i es va modificar, convertint-lo en una torre de planta quadrada.
• Fonts d'informació: http://www.artmedieval.net/index_mapa.htm

• Autor imatges: Novembre69
• Romànic veí: Sant Martí de Surroca
• Paratges veins: Sant Joan de les Abadesses

Berguedà. Segle X. Sant Quirze de Pedret

• Nom: Sant Quirze de Pedret
• Municipi: Cercs
• Comarca: Berguedà
• Altitud: 578 metres
• Coordenades: E 407790, N 4662493.39 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 53' 0.924'' Latitud: 42º 6' 26.16'' (ETRS89 Geodèsiques)
• Accés: vegeu aquí Des de Berga a l'entrada centre seguiu direcció l'Institut Guillem de Berguedà, a partir d'allà està indicat. Cal deixar el vehicle al pont de Pedret i caminar 10 minuts.
• Any primera referència: any 983
• Any consagració: segurament l'any 1168
• Segles: X-XI
• Estat: bo
• Tipus d'edifici: església romànica
• Característiques: Església de tres naus amb capçalera de tres absis, fruit de dues fases constructives.
• L'església original és preromànica d'una sola nau (l'actual central) amb absis trapezoïdal, del segle IX, amb una porta d'accés per ponent (avui desapareguda). Ampliada a tres naus a meitat del segle X, les dues naus laterals estan acabades amb absidioles amb planta en arc de ferradura. Les embocadures dels tres absis tenen arcs ultrapassats que, en el cas de les laterals, es recolzen sobre capitells i columnes. La nau nord està a un nivell superior i la comunicació entre aquesta nau i la central és a través de dues obertures també amb arcs ultrapassats.
  De la nau sud només en resta un petit tram contigu a l'absidiola. La resta va ser substituït al segle XIII per un campanar de torre que va caure (probablement amb els terratrèmols del segle XV) i per un porxo que dona cobertura a la portada romànica original del segle XIII, formada per arquivoltes llises recolzades en línies d'imposta, flanquejades per capitells decorats i sostinguts per un fust estrigilat a l'oest i un altre de salomònic a l'est, tots dos assentats en bases.
  Al segle XVIII s'hi afegeix una espadanya en la cara de ponent, si bé es va haver d'enderrocar a la restauració de 1995 degut al seu mal estat.
  Per últim, destacar que els murs interiors de la nau central es varen haver de reforçar al segle XI, ja que en el canvi de "pre" a romànica, es va substituir la teulada de fusta a dos aigües per la tradicional volta de canó de pedra, molt més pesada.
• Trets distintius: Cal destacar les pintures del seu interior, especialment als absis. A l'absis de la nau central es conserven part de la pintura preromànica amb dos fragments:
  A l'esquerra, una creu de braços radials amb un cercle al mig. Dins del cercle hi ha un cavaller amb una llança guarnida amb un estendard. Al cap porta un elm cònic amb nasal. Al seu costat hi ha una figura i un gos. També porta una creu sobre el cap.
  Damunt el cavall hi ha un ocell que picoteja un raïm i que porta un altre a l'esquena. El cercle i els braços de la creu tenen com a decoració motius vegetals i geomètrics. Fora del cercle, al costat esquerre, hi ha un home amb una barba en posició de sostenir sobre el pit un llibre. A l'altre costat hi ha la figura d'un home nu amb un genoll a terra sostenint un bastó i amb una foguera al davant, que podria ser el dimoni.
  A la dreta de la finestra de l'absis, hi ha una figura que representa l'orant, personatge masculí amb barba, túnica i braços estesos, dins d'un cercle decorat amb motius de zigzaguejants. Sobre el cercle hi ha un paó.
  Sobre d'aquestes hi havien pintures romàniques del segle XI que varen ser traslladades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona el 1937.
  A la nau central hi havia unes pintures amb fragments del que devia ser el martiri de sant Quirze i santa Julita, sants titulars de l'església.
  A l'absidiola del sud, trobem una reproducció de les pintures romàniques que varen ser traslladades al MNAC el 1922. S'ha fet una simulació del seu estat original amb els vius colors que devien tenir fa 1000 anys. Representen un màndorla que envolta una imatge entronitzada de la Mare de Déu del Nen, a l'esquerra de la finestra hi ha la paràbola de les verges prudents i a la dreta, les verges nècies i l'Església personificada. La part inferior està decorada amb greca i cortinatges.
  A l'absidiola nord hi ha una reproducció de les pintures romàniques de finals del segle XI que varen ser arrencades al 1922 i que es conserven al MNAC a Barcelona.
• Fonts d'Informació: http://www.ajberga.cat/indrets/frapedre.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Quirze_de_Pedret http://www.circuloromanico.com/index.php?menu_id=1&jera_id=126&page_id=47&cont_id=255

• Autor imatges: Seracat
• Romànic veí: Sant Vicenç d'Obiols, el pont gòtic de Pedret
• Paratges veins: Santuari de Queralt, el Pantà de la Baells

la Cerdanya. Segle X. Santa Maria de Talló

• Nom: Santa Maria de Talló
• Municipi: Talló a Bellver de Cerdanya
• Comarca: Cerdanya
• Altitud: 1052 metres
• Coordenades: E 399657.37, N 4691094.07 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 46' 49.07'' Latitud: 42º 21' 49.67'' (ETRS89 Geodèsiques)
• Accés: vegeu aquí entreu a Bellver de Cerdanya i seguiu les indicacions
• Any primera referència: any 819
• Any consagració:
• Segles: Segles X a XII
• Estat: bo
• Tipus d'edifici: església romànica
• Característiques: Documentada des del segle X, va ser una de les esglésies més importants de la Cerdanya fins al segle XIII. Té una planta trapezoïdal de dimensions notables i un absis semicircular flanquejat per la sagristia i el campanar de torre. L’absis, ornat amb un fris d’arquets sobre mènsules, és del segle XI. La nau és més tardana i presenta exteriorment uns inusuals contraforts semicirculars. La volta original no s’ha conservat. El campanar és de finals del segle XVII.
• Trets distintius: Al temple es trobava la imatge de Santa Maria de Talló, una talla policromada de la Verge amb Nen, de 90 centímetres, datada de finals del segle XII o principis del segle XIII, actualment es venera a la parròquia de Bellver de Cerdanya. Cal també destacar la porta, que conserva la ferramenta original
• Fonts d'informació: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=996

• Autor imatges: Seracat
• Romànic veí: Sant Serni de Coborriu, Santa Eugènia de Nerellà, Sant Andreu de Baltarga
• Paratges veins: la Serra del Cadí, Parc Natural Cadí-Moixeró

Osona. Segle XI. Sant Andreu del Castell de Tona

• Nom: Sant Andreu del Castell de Tona
• Municipi: Tona
• Comarca: Osona
• Altitud: 700 metres
• Coordenades: E 435741.5, N 4634050 (ED50 UTM 31N) Longitud: 2º 13' 29.05'' Latitud: 41º 51' 14.04'' (ETRS89 Geodèsiques)
• Accés: vegeu aquí Abandonar la C-17 a l'alçada de Tona, creuar el municipi tot seguint els indicadors vers el Castell de Tona. Cal deixar el cotxe en una àrea designada i caminar deu minuts de forta pujada.
• Any primera referència: 889
• Any consagració: 889
• Segles: XI
• Estat: molt bo
• Tipus d'edifici: Església romànica
• Característiques: És un edifici característic de l'arquitectura llombarda. Té una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular. L'absis està decorat amb arcuacions cegues entre bandes llombardes, té tres finestres de doble esqueixada. La mateixa decoració de l'absis es repeteix a la resta dels murs. La porta d'entrada s'obre al mur sud, amb un arc adovellat, on també hi havia l'anterior portal però desplaçat cap a ponent.
• Trets distintius: ubicació privilegiada dalt del turó amb excel.lents vistes sobre la plana de Vic, el Montseny i el municipi de Tona.
• Fonts d'informació: http://www.romanicat.net/pag/frames_cat.htm

Autor imatges: Seracat

• Romànic veí: restes del Castell de Tona a uns 50 metres, Sant Vicenç de Malla
• Paratges veins: la Plana de Vic

Solsonès. Segle XI. Sant Esteve d'Olius

• Nom: Sant Esteve d’Olius
• Municipi: Olius
• Comarca: Solsonès
• Altitud: 565m.
• Coordenades: E 381257.01, N 4652096.83 (ED50 UTM 31N)Longitud: 1º 33' 53.52'' Latitud: 42º 0' 36.33'' (ETRS89 Geodèsiques)
• Accés: vegeu aquí
• Any primera referència:
• Any consagració: 1079
• Segles: XI
• Estat: Bo
• Tipus d'edifici: Església romànica
• Característiques: Església d'estil romànic llombard del segle XI. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. El campanar, de planta quadrada, té quatre finestres en arc de mig punt. Sota seu s'obre una motllura amb espitlleres. Sota l'altar cal destacar la cripta dedicada a santa Maria, formada per tres petites naus sostingudes per sis columnes, totes elles diferents. L'accés es porta a terme per una escala central, tot i que a banda i banda d'aquesta escala encara es conserven els accessos primitius amb cinc graons.
• Trets distintius: La cripta, és la part més elegant i original de l'església. Primitivament s'hi accedia per dues escales laterals. L'escala actual és del segle XVII. Forma un espai rectangular de 10,4m x 6,28m., dividit en tres naus de quatre tramades que suporten arcs de mig punt i voltes d'aresta. Tres d'aquestes columnes podrien ser reaprofitades d'una església anterior. L'estança rep llum per tres finestres de doble esqueixada, amb notable pendent cap a l'interior. Aquesta construcció ha donat fama a Olius i és molt valorada en l'àmbit del romànic mundial
• Fonts d'informació: cat.lleida.com/municipi/turisme.html?municipi=2515170005ca.netlog.com/go/explore/videos/videoid=ca-640529ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_d'Olius


• Autor imatges: Novembre69


• Romànic veí: Catedral de Solsona d'estils romànic, gòtic i barroc.
• Paratges veins: Al costat de l'església hi ha un cementiri modernista d'aire gaudinià, construït l'any 1916 sobre grans roques per Bernardí Martorell, deixeble del mateix Antoni Gaudí. L'edifici fou declarat Monument Històric Artístic l'any 1980.