jueves, 23 de abril de 2009

Osona. Sant Vicenç d'Espinelves

  • Nom: Sant Vicenç d'Espinelves
  • Municipi: Espinelves
  • Comarca: Osona
  • Altitud: 750m.
  • Coordenades: 41º 52,266'N ; 2º 25,130'E
  • Accés: maps.google.es/maps?hl=es&q=eix+transversal+vic-espinelves&um=1&ie=UTF-8&split=0&gl=es&ei=8dbtSYDFFJ_LjAfzxNkM&sa=X&oi=geocode_result&ct=image&resnum=1
  • Any primera referència: 943
  • Any consagració: 1186
  • Segles: XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al S.XVII
  • Estat: Es va restaurar l'any 1977
  • Tipus d'edifici: Església Romànica.
  • Característiques: El temple el formen dues naus cobertes amb voltes de canó i acabades a l'est per dos absis semicirculars. Aquests estan decorats externament seguit el model llombard. En el cas de l'absis gran, també trobem dues lessenes, que el divideixen verticalment. El campanar de torre s'alça sobre el darrer tram de la nau principal. Té una alçada de tres pisos, tot i que el darrer ha estat molt modificat al llarg dels segles. En ell s'obren dues grans finestres de mig punt en cada costat, aprofitant els pilars on antigament es recolzava la teulada. En el segon pis trobem dues finestres geminades en cadascun dels costats, emmarcades entre lessenes cantoneres, un fris d'arcs cecs i frisos de dents de serra. En el primer pis es repeteix l'estructura, si bé només hi ha una finestra en cada mur. La porta d'accés actual està en el mur sud, protegida per un pòrtic d'època moderna. Està formada per dues arquivoltes, la interior llisa i adovellada i la exterior en forma de bossell. Aquesta darrera es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits, força erosionats. En el costat dret es veu una figura humana, un ocell i una pinya. En el costat esquerre, en canvi, està decorat amb fulles. Aquesta porta es va construir en el segle XII.
  • Trets distintius: En el temple es conserva encara la porta del segle XI. En ampliar l'edifici, la portalada del segle XI va quedar en l'interior del temple, en el mur de separació entre les naus. Com la porta exterior està formada per dues arquivoltes. La primera té forma de trena, mentre que l'exterior és plana amb un escacat en l'aresta. Malhauradament han desaparegut els capitells i les columnes on es recolzaven les arquivoltes, així com el probable timpà que decorava l'interior de l'arc de mig punt. A l'interior de l'església hi ha una reproducció del frontal d'altar, que avui es troba al Museu Episcopal de Vic.
  • Autor de les imatges Novembre69
  • Fonts d'informació: http://www.romanicat.net/pag/frames_cat.htmwww.artmedieval.net/index_mapa.htmRomànicwww.artmedieval.net/index_mapa.htm
  • Romànic veí: Sant Sadurní d'Osormort
  • Paratges veins: Viladrau

viernes, 17 de abril de 2009

Solsonès. Segle XI. Santa Maria de Montraveta


  • Autor de les imatges Novembre69
  • Romànic veí: Santa Maria de Torredenegó
  • Paratges veins: Castell-Torre de Peracamps, Dolmen de Llobera.

jueves, 16 de abril de 2009

La Noguera. Segle XI. Sant Pere de Ponts

  • Nom: Sant Pere de Ponts
  • Municipi: Ponts
  • Comarca: La Noguera(Lleida)
  • Altitud: 450 metres aproximadament
  • Coordenades: 41° 55′ 0″ N, 1° 11′ 13″ E
  • Accés: vegeu aquí El camí per pujar a la col·legiata de Sant Pere, comença a la vila de Ponts, a l'encreuament de carreteres hi ha indicadors. La pista és en molt bones condicions. Una mica més amunt de la col·legiata hi ha les restes del castell
  • Any primera referència: 1024
  • Any consagració: A l’any 1091 se li concedeix els drets eclesiàstics.
  • Segles: XI-XII
  • Estat: Des del 1976 l'Associació d'Amics de Sant Pere, s'ha ocupat de la restauració de l'església.
  • Tipus d'edifici: església de tipus romànic llombard
  • Característiques: Arquitectònicament, Sant Pere és un edifici d’una nau amb capçalera rilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; l’absis central té, a més, tres grans fornícules buiades en el gruix del mur. La nau és coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals i un de triomfal a l’acabament. Damunt del creuer s’ha reconstruït la torre (cimborri octogonal), de la qual només es restaven dues trompes i un fragment de paret. S’hi han obert dos pisos amb finestres geminades partides per un mainell central.La singularitat del conjunt és remarcable per l’organització externa dels murs, sobretot de la capçalera. La decoració de tipus llombard es manifesta en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis, les actuacions apareixen espaiades per lesenes, i contenen unes finestres cegues d’arc rodó.
  • Trets distintius: A l'exterior, al costat d'una de les portes, es conserva un sepulcre amb quatre escuts. Hi ha restes d'altres enterraments pels voltants, l'un d'ells monumental, gòtic i força deteriorat. A l'interior hi ha un altre sepulcre molt antic, decorat i que porta el nom de "Gilabertus".
Autor imatges Novembre69
Romànic veí: Monestir de Santa Maria de Gualter
Paratges veins: La Baronia de Rialb

martes, 14 de abril de 2009

Osona. Segle XI. Sant Vicenç de Malla

  • Nom: Església de Sant Vicenç de Malla
  • Municipi: Malla
  • Comarca: Osona
  • Altitud: Aproximadament 590 metres
  • Cordenades: 41º 53,212'N ; 2º 14,310'E
  • Accés: vegeu aquí Per la carretera de Vic a Barcelona al punt quilomètric 55, a escassos de Vic.
  • Any primera referència: any 962
  • Any consagració:
  • Segles: X-XI
  • Estat: Bo, restaurat, algunes parts reconstruides de manera una mica polèmica el 1983
  • Tipus d'edifici: Església romànica
  • Característiques: El temple que podem observar avui en dia correspon bàsicament al que es va edificar en el segle XI, tot i que força modificat. Té planta basilical amb tres naus acabades amb tres absis semicirculars. La nau central, una part de la qual està sobrealçada, i la del costat sud estan cobertes amb volta de canó, mentre que la del costat nord té un tram de volta d'aresta. L'absis central es va reconstruir entre els anys 1983 i 1984, ja que a principis del segle XX va ser canviada l'orientació del temple i en el seu lloc es va obrir una porta. La restauració, portada a terme per la Diputació de Barcelona, va aixecar molta polèmica, ja que es van emprar materials moderns, diferenciant clarament els nous elements de les parts conservades. Durant aquesta restauració també es van fer excavacions arqueològiques que van descartar qualsevol indici del temple anterior i en canvi van servir per trobar tot un conjunt de tombes antropomorfes cobertes amb lloses de pissarra. Els absis laterals estan decorats seguint la tradició llombarda amb parelles d'arcs cecs separades per lessenes. L'absis sud té dues finestres, mentre que el del costat nord només en té una. En tots els casos es tracta d'una finestra de doble esqueixada. El campanar de torre s'alça en l'angle nord-oest. Té planta quadrada i quatre pisos d'alçada. Els dos primers pisos no tenen obertures. En el tercer trobem dues grans finestres de mig punt en els costats nord i est. En el quart pis trobem finestres de mig punt en els costats nord i sud, mentre que en els murs est i oest són geminades. Els diferents pisos estan separats mitjançant un fris de dents de serra. Les finestres geminades estan decorades amb un fris d'arcs cecs situat sobre elles.
  • Trets distintius: La porta d'accés actual es va construir durant la restauració de 1983, ja que quan es va canviar l'orientació del temple es va tapiar l'original romànica. Aquesta es conserva en el Museu Episcopal de Vic. Està formada per dues arquivoltes esculpides recolzades en quatre columnes. Les arquivoltes estan decorades amb motius vegetals, entrellaçats i ocells picotejant fruits. En els capitells trobem esculpits lleons afrontats, dos genets i tres personatges humans. Un d'ells agafa les mans a un altre, un que estira els cabells a un altre mentre aixeca un punyal i un nu entre dues feres. També es conserven en aquest museu dos petits fragments de pintura mural, que estaven en l'absidiola sud i pertanyen a un pantocràtor i a un sant, i un suport d'altar. Aquest està datat del segle XI i està format per una columna amb un capitell esculpit amb fulles d'acant.
  • Fonts d'informació: http://www.aldeaglobal.net/artmedieval/Sat%20Vicenc%20Malla.htm http://www.romanicat.net/catala/inventari_esglesies/malla/malla_st_vicenc_cat.htm
Autor imatges: Seracat
  • Romànic veí: Castell i església de Tona
  • Paratges veins: La plana i la ciutat de Vic

jueves, 9 de abril de 2009

Osona. Segle XI. Sant Sixt de Miralplà

  • Nom: Sant Sixt de Miralplà
  • Municipi: Vic
  • Comarca: Osona
  • Altitud: 508 metres
  • Coordenades: 41º55,799'N 2º 14,400'E
  • Accés: vegeu aquí Des de Vic preneu la Carretera direcció Gironella, eix transversal Manresa, al punt quilomètric 1. Ben aviat veureu l'ermita a mà dreta.
  • Any primera referència:
  • Any consagració:
  • Segles: XI
  • Estat: Bo, restaurat
  • Tipus d'edifici: Església romànica
  • Característiques: Fou construït amb els models propis del segle XI amb modificacions introduïdes en diverses èpoques. La més important és la del sobrealçament de l'absis i la incorporació d'un campanar d'època més tardana.
  • Trets distintius: Està format per una sola nau amb volta de canó i acabada en absis semicircular que té coberta de quart d'esfera. L'absis, que va ser sobrealçat posteriorment, està decorat amb un fris d'arcuacions cegues, sense lesenes. El campanar de torre, d'època posterior amb un coronament certament curiós amb uns merlets triangulars. La portalada, és senzilla i formada per un arc de mig punt sobre el qual hi ha una finestra en forma de creu.

Autor de les imatges Seracat

martes, 7 de abril de 2009

Bages. Segle XI. Santa Maria de Cererols

  • Nom: Santa Maria de Cererols
  • Municipi: Súria
  • Comarca: Bages
  • Altitud: 385 metres
  • Coordenades: N 41º 49.118 E 1º 46.073
  • Accés: vegeu aquí Des de la carretera C-55 prop de Súria
  • Any primera referència: 1017 o 1063 segons documents
  • Any consagració:
  • Segles: XI
  • Estat: Bo, darrera restauració 1991
  • Tipus d'edifici: Església romànica
  • Característiques: Petita construcció romànica, d'una sola nau i amb un sol absis al cantó de llevant.
  • Trets distintius: Es conserven restes de pintures murals del segle XI. El seu absis, en la part exterior, es troba a l'interior del celler de la veïna casa de Cal Fàbrega, on, per altra banda, es conserva un interessant arxiu d'antics pergamins.


Autor de les imatges Novembre69