jueves, 5 de noviembre de 2009

Alt Empordà. Santa Helena de Rodes. Segle X

• Nom: Santa Helena de Rodes
• Municipi: Port de la Selva

• Comarca: Alt Empordà
• Altitud: 520 metres
• Coordenades: E 513340, N 4686227 (ED50 UTM 31N)
Longitud: 03° 09' 38.8" Latitud: 42° 19' 34.8" (ETRS89 Geodèsiques)
• Accés:
http://www.icc.cat/vissir2/?lang=ca_ES&toponim=port%20de%20la%20selva&zoom=8&lat=4686256&lon=513281.5&layers=B00FFFFFTF


• Any primera referència: any 974
• Any consagració: any 1116-1118
• Segles: X
• Estat: en restauració
• Tipus d’edifici: Església preromànica
• Caracteristiques: Donades vàries modificacions la primitiva església preromànica es va convertir es una curiosa església de tres naus amb un absis, amb arcs entre les naus. Encara es van fer més modificacions a l'edifici, com ara l'afegit d'un atri i d'una sagristia.
• Trets distintius: Sobre el creuer, entre els tres antics absis, s'aixeca una pesada torre, rematada amb una espadanya de dos ulls molt característica.
• Fonts d'informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Helena_de_Rodes
http://www.artmedieval.net/castella/Santa%20Helena%20rodes.htm


• Autor imatges: Seracat

• Romànic veí: L'església està envoltada del poble abandonat de Santa Creu de Rodes, a pocs metres l'impressionant monestir de Sant Pere de Rodes.
• Paratges veins: Parc Natural del Cap de Creus, Costa Brava

viernes, 25 de septiembre de 2009

Ripollès. Segle X. Sant Martí d'Ogassa

  • Nom: Sant Martí d’Ogassa
  • Municipi: Ogassa
  • Comarca: Ripollès
  • Altitud: 1370m. d’altitud
  • Coordenades: UTM 31N (ED50): E 436.865,6 m - N 4.680.472,7 m
  • Accés: http://www.icc.cat/vissir2/?lang=ca_ES&toponim=sant%20mart%ED%20d%27ogassa
  • Any primera referència: Segle X
  • Any consagració: 8 de Febrer de l’any 1024
  • Segles: X-XI
  • Estat: Bo
  • Tipus d’edifici: Església romànica
  • Caracteristiques: El temple és de factura molt senzilla, format per una sola nau coberta amb volta de canó capçada a l’est per un absis semicircular. A la nau se li van afegir capelles laterals, així com una sagristia adosada en el mur sud.
  • Trets distintius: El campanar inicialment era de cadireta de dos ulls. Posteriorment es van cegar parcialment les dues finestres i es va modificar, convertint-lo en una torre de planta quadrada.
  • Fonts d'informació: http://www.artmedieval.net/index_mapa.htm

  • Autor imatges: Novembre69
  • Romànic veí: Sant Martí de Surroca
  • Paratges veins: Sant Joan de les Abadesses

sábado, 29 de agosto de 2009

Berguedà. Segle X. Sant Quirze de Pedret

  • Nom: Sant Quirze de Pedret
  • Municipi: Cercs
  • Comarca: Berguedà
  • Altitud: 578 metres
  • Coordenades: E 407790, N 4662493.39 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 53' 0.924'' Latitud: 42º 6' 26.16'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí Des de Berga a l'entrada centre seguiu direcció l'Institut Guillem de Berguedà, a partir d'allà està indicat. Cal deixar el vehicle al pont de Pedret i caminar 10 minuts.
  • Any primera referència: any 983
  • Any consagració: segurament l'any 1168
  • Segles: X-XI
  • Estat: bo
  • Tipus d'edifici: església romànica
  • Característiques: Església de tres naus amb capçalera de tres absis, fruit de dues fases constructives.
  • L'església original és preromànica d'una sola nau (l'actual central) amb absis trapezoïdal, del segle IX, amb una porta d'accés per ponent (avui desapareguda). Ampliada a tres naus a meitat del segle X, les dues naus laterals estan acabades amb absidioles amb planta en arc de ferradura. Les embocadures dels tres absis tenen arcs ultrapassats que, en el cas de les laterals, es recolzen sobre capitells i columnes. La nau nord està a un nivell superior i la comunicació entre aquesta nau i la central és a través de dues obertures també amb arcs ultrapassats.
    De la nau sud només en resta un petit tram contigu a l'absidiola. La resta va ser substituït al segle XIII per un campanar de torre que va caure (probablement amb els terratrèmols del segle XV) i per un porxo que dona cobertura a la portada romànica original del segle XIII, formada per arquivoltes llises recolzades en línies d'imposta, flanquejades per capitells decorats i sostinguts per un fust estrigilat a l'oest i un altre de salomònic a l'est, tots dos assentats en bases.
    Al segle XVIII s'hi afegeix una espadanya en la cara de ponent, si bé es va haver d'enderrocar a la restauració de 1995 degut al seu mal estat.
    Per últim, destacar que els murs interiors de la nau central es varen haver de reforçar al segle XI, ja que en el canvi de "pre" a romànica, es va substituir la teulada de fusta a dos aigües per la tradicional volta de canó de pedra, molt més pesada.
  • Trets distintius: Cal destacar les pintures del seu interior, especialment als absis. A l'absis de la nau central es conserven part de la pintura preromànica amb dos fragments:
    A l'esquerra, una creu de braços radials amb un cercle al mig. Dins del cercle hi ha un cavaller amb una llança guarnida amb un estendard. Al cap porta un elm cònic amb nasal. Al seu costat hi ha una figura i un gos. També porta una creu sobre el cap.
    Damunt el cavall hi ha un ocell que picoteja un raïm i que porta un altre a l'esquena. El cercle i els braços de la creu tenen com a decoració motius vegetals i geomètrics. Fora del cercle, al costat esquerre, hi ha un home amb una barba en posició de sostenir sobre el pit un llibre. A l'altre costat hi ha la figura d'un home nu amb un genoll a terra sostenint un bastó i amb una foguera al davant, que podria ser el dimoni.
    A la dreta de la finestra de l'absis, hi ha una figura que representa l'orant, personatge masculí amb barba, túnica i braços estesos, dins d'un cercle decorat amb motius de zigzaguejants. Sobre el cercle hi ha un paó.
    Sobre d'aquestes hi havien pintures romàniques del segle XI que varen ser traslladades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona el 1937.
    A la nau central hi havia unes pintures amb fragments del que devia ser el martiri de sant Quirze i santa Julita, sants titulars de l'església.
    A l'absidiola del sud, trobem una reproducció de les pintures romàniques que varen ser traslladades al MNAC el 1922. S'ha fet una simulació del seu estat original amb els vius colors que devien tenir fa 1000 anys. Representen un màndorla que envolta una imatge entronitzada de la Mare de Déu del Nen, a l'esquerra de la finestra hi ha la paràbola de les verges prudents i a la dreta, les verges nècies i l'Església personificada. La part inferior està decorada amb greca i cortinatges.
    A l'absidiola nord hi ha una reproducció de les pintures romàniques de finals del segle XI que varen ser arrencades al 1922 i que es conserven al MNAC a Barcelona.
  • Fonts d'Informació: http://www.ajberga.cat/indrets/frapedre.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Quirze_de_Pedret http://www.circuloromanico.com/index.php?menu_id=1&jera_id=126&page_id=47&cont_id=255

  • Autor imatges: Seracat
  • Romànic veí: Sant Vicenç d'Obiols, el pont gòtic de Pedret
  • Paratges veins: Santuari de Queralt, el Pantà de la Baells

domingo, 28 de junio de 2009

la Cerdanya. Segle X. Santa Maria de Talló

  • Nom: Santa Maria de Talló
  • Municipi: Talló a Bellver de Cerdanya
  • Comarca: Cerdanya
  • Altitud: 1052 metres
  • Coordenades: E 399657.37, N 4691094.07 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 46' 49.07'' Latitud: 42º 21' 49.67'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí entreu a Bellver de Cerdanya i seguiu les indicacions
  • Any primera referència: any 819
  • Any consagració:
  • Segles: Segles X a XII
  • Estat: bo
  • Tipus d'edifici: església romànica
  • Característiques: Documentada des del segle X, va ser una de les esglésies més importants de la Cerdanya fins al segle XIII. Té una planta trapezoïdal de dimensions notables i un absis semicircular flanquejat per la sagristia i el campanar de torre. L’absis, ornat amb un fris d’arquets sobre mènsules, és del segle XI. La nau és més tardana i presenta exteriorment uns inusuals contraforts semicirculars. La volta original no s’ha conservat. El campanar és de finals del segle XVII.
  • Trets distintius: Al temple es trobava la imatge de Santa Maria de Talló, una talla policromada de la Verge amb Nen, de 90 centímetres, datada de finals del segle XII o principis del segle XIII, actualment es venera a la parròquia de Bellver de Cerdanya. Cal també destacar la porta, que conserva la ferramenta original
  • Fonts d'informació: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=996
  • Autor imatges: Seracat
  • Romànic veí: Sant Serni de Coborriu, Santa Eugènia de Nerellà, Sant Andreu de Baltarga
  • Paratges veins: la Serra del Cadí, Parc Natural Cadí-Moixeró

sábado, 20 de junio de 2009

Osona. Segle XI. Sant Andreu del Castell de Tona

  • Nom: Sant Andreu del Castell de Tona
  • Municipi: Tona
  • Comarca: Osona
  • Altitud: 700 metres
  • Coordenades: E 435741.5, N 4634050 (ED50 UTM 31N) Longitud: 2º 13' 29.05'' Latitud: 41º 51' 14.04'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí Abandonar la C-17 a l'alçada de Tona, creuar el municipi tot seguint els indicadors vers el Castell de Tona. Cal deixar el cotxe en una àrea designada i caminar deu minuts de forta pujada.
  • Any primera referència: 889
  • Any consagració: 889
  • Segles: XI
  • Estat: molt bo
  • Tipus d'edifici: Església romànica
  • Característiques: És un edifici característic de l'arquitectura llombarda. Té una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular. L'absis està decorat amb arcuacions cegues entre bandes llombardes, té tres finestres de doble esqueixada. La mateixa decoració de l'absis es repeteix a la resta dels murs. La porta d'entrada s'obre al mur sud, amb un arc adovellat, on també hi havia l'anterior portal però desplaçat cap a ponent.
  • Trets distintius: ubicació privilegiada dalt del turó amb excel.lents vistes sobre la plana de Vic, el Montseny i el municipi de Tona.
  • Fonts d'informació: http://www.romanicat.net/pag/frames_cat.htm

Autor imatges: Seracat

  • Romànic veí: restes del Castell de Tona a uns 50 metres, Sant Vicenç de Malla
  • Paratges veins: la Plana de Vic

miércoles, 17 de junio de 2009

Solsonès. Segle XI. Sant Esteve d'Olius

  • Nom: Sant Esteve d’Olius
  • Municipi: Olius
  • Comarca: Solsonès
  • Altitud: 565m.
  • Coordenades: E 381257.01, N 4652096.83 (ED50 UTM 31N)Longitud: 1º 33' 53.52'' Latitud: 42º 0' 36.33'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí
  • Any primera referència:
  • Any consagració: 1079
  • Segles: XI
  • Estat: Bo
  • Tipus d'edifici: Església romànica
  • Característiques: Església d'estil romànic llombard del segle XI. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. El campanar, de planta quadrada, té quatre finestres en arc de mig punt. Sota seu s'obre una motllura amb espitlleres. Sota l'altar cal destacar la cripta dedicada a santa Maria, formada per tres petites naus sostingudes per sis columnes, totes elles diferents. L'accés es porta a terme per una escala central, tot i que a banda i banda d'aquesta escala encara es conserven els accessos primitius amb cinc graons.
  • Trets distintius: La cripta, és la part més elegant i original de l'església. Primitivament s'hi accedia per dues escales laterals. L'escala actual és del segle XVII. Forma un espai rectangular de 10,4m x 6,28m., dividit en tres naus de quatre tramades que suporten arcs de mig punt i voltes d'aresta. Tres d'aquestes columnes podrien ser reaprofitades d'una església anterior. L'estança rep llum per tres finestres de doble esqueixada, amb notable pendent cap a l'interior. Aquesta construcció ha donat fama a Olius i és molt valorada en l'àmbit del romànic mundial
  • Fonts d'informació: cat.lleida.com/municipi/turisme.html?municipi=2515170005ca.netlog.com/go/explore/videos/videoid=ca-640529ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_d'Olius

  • Autor imatges: Novembre69

  • Romànic veí: Catedral de Solsona d'estils romànic, gòtic i barroc.
  • Paratges veins: Al costat de l'església hi ha un cementiri modernista d'aire gaudinià, construït l'any 1916 sobre grans roques per Bernardí Martorell, deixeble del mateix Antoni Gaudí. L'edifici fou declarat Monument Històric Artístic l'any 1980.

martes, 16 de junio de 2009

Baix Llobregat. Segle XI. Priorat Sant Ponç de Corbera

  • Nom: Priorat de Sant Ponç de Corbera
  • Municipi: Cervelló
  • Comarca: Baix Llobregat
  • Altitud: 329 metres
  • Coordenades: E 409168.75, N 4584156.25 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 54' 44.04'' Latitud: 41º 24' 7.095'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí L'antic priorat és a ponent de Corbera de Dalt, s'ha de deixar a la dreta el trencall de Gelida i seguir fins el priorat, per una carretera que acaba en una pista
  • Any primera referència: 1068
  • Any consagració:
  • Segles: XI
  • Estat: l'església fou restaurada el 1929 i el 1992, pràcticament no queden restes del priorat
  • Tipus d'edifici: Església romànica d'estil llombard
  • Característiques: Es tracta d’una construcció d’una única nau, amb volta de canó i arcs torals suportats per pilastres adossades. Té un transsepte amb tres absis semicirculars, el central amb tres nínxols semicirculars i tres finestres a la part superior. A l’encreuament de la nau i el creuer hi ha una cúpula semiesfèrica. La façana té una porta senzilla, sobre la qual hi ha una parella de finestres i més amunt una obertura geminada.
    Exteriorment la cúpula és de planta quadrada, amb un campanar a sobre, al que hom accedeix per una escala externa. Els absis es troben adossats a un cos amb coberta de doble vessant.
  • Trets distintius: Conserva petits fragments de pintura mural, presumptament originaris. S'hi poden veure les restes del forn utilitzat en el procés de fossa de les primeres campanes. Inicialment fou un priorat benedictí que depengué de l'Abadia de Cluny a través del monestir de Sant Pere de Casserres.
  • Fonts d'informació: http://www.monestirs.cat/monst/ballo/bl05ponc.htm
  • Autor imatges: Seracat
  • Romànic veí: Santa Maria de Cervelló i les restes del Castell de Cervelló
  • Paratges veins: Serra de l'Ordal

sábado, 6 de junio de 2009

Berguedà. Segle XII. Sant Vicenç del Rus

  • Nom: Sant Vicenç del Rus
  • Municipi: Castellar de N'Hug
  • Comarca: Berguedà
  • Altitud: 1.050 metres
  • Coordenades: E 417030, N 4680882 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 59' 33.74'' Latitud: 42º 16' 26.00'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí pujant per la carretera BV-4031, a 2 quilòmetres abans d'arribar a Castellar de N'Hug la veureu a mà dreta desde la carretera.
  • Any primera referència: l'any 961
  • Any consagració: 1006
  • Segles: XII
  • Estat: Bo
  • Tipus d'edifici: Església romànica
  • Característiques: Consta d'una sola nau coberta amb volta de mig canó i amb un absis semicircular amb volta de quart de esfera. La seva construcció es data de principis del segle XII pel seu caràcter romànic llombard, que es fa més visible a l'exterior, on l'absis té una decoració de arcuacions cegues. En la façana sud, es troba la porta d'entrada, construïda amb un arc de mig punt sense cap ornamentació. El campanar és de cadireta amb dues obertures.
  • Trets distintius: Actualment l’església conserva una pila baptismal i s’hi va trobar una imatge de fusta de la Mare de Déu i un canelobre imitant les branques d’una mata d’acònit. Conté pintures murals del gòtic linial i reproducció de pintures murals del segle XII.
  • Fonts d'informació: http://www.castellar.diba.es/ http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Vicen%C3%A7_de_Rus

  • Autor imatges: Seracat
  • Romànic veí: Santa Maria de N'Hug, Sant Joan de Cornudell
  • Paratges veins: Les Fonts del Llobregat, Castellar de N'Hug

viernes, 5 de junio de 2009

Bages. Segle XII. Santa Fe de Valldeperes

  • Nom: Santa Fe de Valldeperes
  • Municipi: Navàs
  • Comarca: Bages
  • Altitud: 463 m.
  • Coordenades: Coordenades UTM 31N (ED50):E 395.075,6 m - N 4.640.873,4 m
  • Accés: vegeu aquí Tot i ser del terme municipal de Navàs, geogràficament és mès a prop i ben comunicat per Cardona. Per la C-55 direcció Manresa-Cardona i pràcticament a l'entrada del polígon hi ha un trencant a mà dreta.
  • Any primera referència: 1139
  • Any consagració:
  • Segles: XII
  • Estat: Bo
  • Tipus d'edifici: Església romànica
  • Característiques: És un edifici romànic del segle XII, que segueix l’esquema generalitzat en l’àmbit rural, és a dir, una sola nau amb absis. Al segle XVII, fou reformada, es sobrealçà la volta i es bastiren dues capelles laterals a manera de creuer per col·locar-hi retaules. També es va remodelar el mur frontal, on s’hi féu un portal modern.Cal destacar també l’espadanya, que té un cos d’edifici afegit que sembla un comunidor.
  • Trets distintius: Segurament el valor més important d’aquesta església, són els dos retaules barrocs, que s’aconseguiren salvar de la destrucció del 1936.
  • Fonts d'informació: cen.totnavas.com/ermita_valldeperes.htm

  • Autor imatges: Novembre 69
  • Romànic veí: Sant Vicenç de Cardona, Santa Maria de Serrateix , Sant Miquel de Castelladral
  • Paratges veins: Cardona ( Castell, Muntanya de sal)

martes, 2 de junio de 2009

Osona. Segle XI. Santa Eugènia de Berga

  • Nom: Santa Eugènia de Berga
  • Municipi: Santa Eugènia de Berga
  • Comarca: Osona
  • Altitud: 537 metres
  • Coordenades: E 440662.25, N 4639154.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 2º 17' 0.605'' Latitud: 41º 54' 0.925'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí al centre del poble de Santa Eugènia de Berga, Osona, prop de Vic
  • Any primera referència: Any 974
  • Any consagració:
  • Segles: XI-XII
  • Estat: molt bo, restaurada a partir del 1955
  • Tipus d'edifici: Església romànica
  • Característiques: L'església de Santa Eugènia de Berga és una edifici de planta de creu llatina, amb una nau única, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un transsepte o cos transversal, amb el mateix tipus de sostre, on s'obren tres absis semicirculars, el central estava dedicat a Santa Eugènia, el de l’esquerra a Santa Cecília i el de la dreta a Sant Jaume, i amb una cúpula sobre trompes en la intersecció de la nau i el transsepte.
    A l'exterior la cúpula forma un cimbori de planta octagonal, sobre el qual s'aixeca un imponent campanar de torre de tres nivells de finestres senzilles i en parelles al primer, bifores al segon i trifores al tercer. La porta principal, monumentalitzada amb dos parells de columnes i arquivoltes, s'obre a la façana de ponent, on també hi ha un òcul, amb rosassa radial, i una escala de cargol, per la qual hom pot accedir a la teulada, que es manifesta exteriorment en una torreta.
    Les façanes laterals han estat decorades amb un fris continu d'arcuacions i finestres cegues, que responen en gran part l'obra de restauració. Degut a què s'havien perforat amb grans arcs per donar accés a les dues capelles de l'època barroca que s'havien edificat a cada bandaes van haver de tornar a construir, com a causa d'això les finestres cegues són totalment noves.
    En canvi el cimbori, de planta octogonal, està decorat amb un friscontinu d'arcuacions i finestres cegues, amb un rengle de denticles en dents de serra, els quals formaven el ràfec de les cobertes del cimbori.
    El campanar presenta sengles frisos d'arcuacions sobre les finestres dels nivells superiors. L'aparell és de dos tipus diferents: de carreuons simplement escairats, disposats en filades uniformes en el cimbori i de carreus petits, molt ben tallats, disposats en filades uniformes i desiguals als absis i més regulars a la façana de ponent. Les arcuacions, finestres i denticles són realitzats amb una arenisca vermella, la qual forma una composició cromàtica en el conjunt de l'església. Les cares fan 4,80 m de costat.
  • Trets distintius: La Portalada és l’element més valuós de l’església, i alhora és el model més ben conservat de l’època d’aquesta zona de la comarca d’Osona, ja que de les portades de la catedral de Vic, i de les esglésies de Vilalleons, Folgueroles, Sant Martí de Riuprimer o Malla, només en queden algunes restes.
    Els elements més destacats són els quatre capitells que sostenen les dues arquivoltes. Desentona un xic en tot aquest treball l’advocació gravada en semicercle que emmarca tota la portada i on llegim “Ave Maria Sin Pecado Concebida”. És una obra del taller o escola d’escultors de Ripoll que es va moure per Osona, el Ripollès i alguns indrets de la Garrotxa i del Berguedà.
  • Fonts d'informació: Ajuntament Sta Eugènia de Berga http://staeugenia.diba.es/Poble/npoble/esglesia.html

  • Autor imatges: Seracat
  • Romànic veí: Sant Genís de Taradell
  • Paratges veins: la Plana de Vic, Vic

jueves, 28 de mayo de 2009

La Segarra. Segle XII. Sant Esteve de Pelagalls

  • Nom: Sant Esteve de Pelagalls
  • Municipi: Les Pallargues - Plans de Sió
  • Comarca: La Segarra
  • Altitud: 411 metres
  • Coordenades: E 350737.5, N 4623935 (ED50 UTM 31N)Longitud: 1º 12' 12.85'' Latitud: 41º 45' 4.937'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí
  • Any primera referència: 1098
  • Any consagració: 1180
  • Segles: Fou reconstruïda al s. XII sobre un temple més antic.
  • Estat: Restaurada any 1968
  • Tipus d'edifici: Església romànica
  • Característiques: Església en origen d'una sola nau, coberta amb volta de canó, al s. XVIII s'hi feren reformes importants, la coberta es substituí per una volta de canó amb llunetes, també es construí el campanar. Destaca la portada del mur de ponent, del s. XII, formada per tres arquivoltes que recolzen sobre columnes amb capitells, al centre hi ha un timpà llinda. Els capitells estan decorats amb motius vegetals, geomètrics i animals. La arquivolta exterior esta decorada amb motius fruitals, potser pomes o cireres. En el centre del timpà hi ha la figura de Crist dempeus envoltada per una màndorla subjectada per dos personatges.
  • Trets distintius: Al petit cementiri contigu a l'absis de l'església es conserven sis esteles discoïdals, que es poden datar al segle XII, probablement encara es troben en el seu lloc originari. En aquesta església s'hi ha trobat el nombre més gran de rellotges de sol primitius de tot Europa, vint exactament
  • Fonts d'informació: www.romanicat.net/catala/inventari_esglesies/pelagalls/pelagalls_st_esteve_cat.htm
  • Autor imatges: Novembre69
  • Romànic veí: Sant Salvador de Concabella
  • Paratges veins: Castells de: Ratera, Montcortés i Pallargues. Poble medieval de Florejacs.

lunes, 25 de mayo de 2009

Solsonès. Segle X. Sant Pere de Graudescales

  • Nom: Sant Pere de Graudescales
  • Municipi: Navès
  • Comarca: Solsonès
  • Altitud: 850 metres aproximadament
  • Coordenades: E 391631.18, N 4662404.21 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 41' 17.56'' Latitud: 42º 6' 15.83'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí A Sant Pere de Graudescales si arriba per Navès, al llarg de la pista que segueix la riera d'Ora.
  • Any primera referència: 913
  • Any consagració: 913
  • Segles: segles X al XII
  • Estat: l'església és l'únic edifici que resta de l'antic monestir. Restaurat als anys 80.
  • Tipus d'edificació: Església romànica
  • Característiques: Una sola nau, amb planta de creu llatina. La nau i el trassepte son coberts amb volta de canó de mig punt. El llevant de la nau és acabat amb un absis i als dos braços del transsepte hi ha les corresponents absidioles.
  • Trets distintius: Els absis presenten una decoració amb faixes d'arcuacions sense lesenes. Té tres portals, un als peus de la nau i dos al transsepte un al sud i l'altre al nord. La cúpula, que exteriorment forma un cimbori vuitavat sobre un cos prismàtic de base quadrada correspont a les trompes de dins, al cim té una obertura circular aixoplugada per un arc que sobresurt de la teulada.
  • Fonts d'informació: http://www.monestirs.cat/monst/solso/cso08grau.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Graudescales


  • Autor imatges: Pemisera
  • Romànic veí: Sant Lleir, Sant Andreu de Valielles
  • Paratges veins: la Serra de Busa

martes, 12 de mayo de 2009

Berguedà. Segle IX. Sant Vicenç d'Obiols

  • Nom: Sant Vicenç d'Obiols
  • Municipi: Avià
  • Comarca: Berguedà
  • Altitud: 531 metres
  • Coordenades: E 406308.5, N 4657385.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 51' 59.37'' Latitud: 42º 3' 39.95'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí Des de la C-16 prendre la sortida Gironella Sud, La Plana, Cal Rosal i remuntar direcció Berga per l'antiga carretera. A l'alçada de la Plana veureu el trencant indicat. Els darrers 400 metres son en un camí de terra en molt bon estat.
  • Any primera referència: 888
  • Any consagració: desconeguda
  • Segles: església originària del segle IX
  • Estat: reformat
  • Tipus d'edificació: Església romànica
  • Característiques: És un edifici d'una sola nau, capçada a l'est per un absis gairebé rectangular i dues capelles cuadrangulars, que donen al temple una planta de creu llatina. Absis i capelles cobertes amb volta de canó i comunicades per arcs de ferradura sostinguts per columnes amb capitells geomètrics. La portalada occidental és romànica i també el camapanr de cadireta i dues obertures.
  • Trets distintius: Al costat de l'absis hi ha una necròpolis del segle X restaurada als anys 60.
  • Fonts d'informació: http://www.romanicat.net/ Ajuntament d'Avià telèfon servei de guies 608 222 525 - 938 228 637

jueves, 23 de abril de 2009

Osona. Sant Vicenç d'Espinelves

  • Nom: Sant Vicenç d'Espinelves
  • Municipi: Espinelves
  • Comarca: Osona
  • Altitud: 750m.
  • Coordenades: 41º 52,266'N ; 2º 25,130'E
  • Accés: maps.google.es/maps?hl=es&q=eix+transversal+vic-espinelves&um=1&ie=UTF-8&split=0&gl=es&ei=8dbtSYDFFJ_LjAfzxNkM&sa=X&oi=geocode_result&ct=image&resnum=1
  • Any primera referència: 943
  • Any consagració: 1186
  • Segles: XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al S.XVII
  • Estat: Es va restaurar l'any 1977
  • Tipus d'edifici: Església Romànica.
  • Característiques: El temple el formen dues naus cobertes amb voltes de canó i acabades a l'est per dos absis semicirculars. Aquests estan decorats externament seguit el model llombard. En el cas de l'absis gran, també trobem dues lessenes, que el divideixen verticalment. El campanar de torre s'alça sobre el darrer tram de la nau principal. Té una alçada de tres pisos, tot i que el darrer ha estat molt modificat al llarg dels segles. En ell s'obren dues grans finestres de mig punt en cada costat, aprofitant els pilars on antigament es recolzava la teulada. En el segon pis trobem dues finestres geminades en cadascun dels costats, emmarcades entre lessenes cantoneres, un fris d'arcs cecs i frisos de dents de serra. En el primer pis es repeteix l'estructura, si bé només hi ha una finestra en cada mur. La porta d'accés actual està en el mur sud, protegida per un pòrtic d'època moderna. Està formada per dues arquivoltes, la interior llisa i adovellada i la exterior en forma de bossell. Aquesta darrera es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits, força erosionats. En el costat dret es veu una figura humana, un ocell i una pinya. En el costat esquerre, en canvi, està decorat amb fulles. Aquesta porta es va construir en el segle XII.
  • Trets distintius: En el temple es conserva encara la porta del segle XI. En ampliar l'edifici, la portalada del segle XI va quedar en l'interior del temple, en el mur de separació entre les naus. Com la porta exterior està formada per dues arquivoltes. La primera té forma de trena, mentre que l'exterior és plana amb un escacat en l'aresta. Malhauradament han desaparegut els capitells i les columnes on es recolzaven les arquivoltes, així com el probable timpà que decorava l'interior de l'arc de mig punt. A l'interior de l'església hi ha una reproducció del frontal d'altar, que avui es troba al Museu Episcopal de Vic.
  • Autor de les imatges Novembre69
  • Fonts d'informació: http://www.romanicat.net/pag/frames_cat.htmwww.artmedieval.net/index_mapa.htmRomànicwww.artmedieval.net/index_mapa.htm
  • Romànic veí: Sant Sadurní d'Osormort
  • Paratges veins: Viladrau

viernes, 17 de abril de 2009

Solsonès. Segle XI. Santa Maria de Montraveta


  • Autor de les imatges Novembre69
  • Romànic veí: Santa Maria de Torredenegó
  • Paratges veins: Castell-Torre de Peracamps, Dolmen de Llobera.

jueves, 16 de abril de 2009

La Noguera. Segle XI. Sant Pere de Ponts

  • Nom: Sant Pere de Ponts
  • Municipi: Ponts
  • Comarca: La Noguera(Lleida)
  • Altitud: 450 metres aproximadament
  • Coordenades: 41° 55′ 0″ N, 1° 11′ 13″ E
  • Accés: vegeu aquí El camí per pujar a la col·legiata de Sant Pere, comença a la vila de Ponts, a l'encreuament de carreteres hi ha indicadors. La pista és en molt bones condicions. Una mica més amunt de la col·legiata hi ha les restes del castell
  • Any primera referència: 1024
  • Any consagració: A l’any 1091 se li concedeix els drets eclesiàstics.
  • Segles: XI-XII
  • Estat: Des del 1976 l'Associació d'Amics de Sant Pere, s'ha ocupat de la restauració de l'església.
  • Tipus d'edifici: església de tipus romànic llombard
  • Característiques: Arquitectònicament, Sant Pere és un edifici d’una nau amb capçalera rilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; l’absis central té, a més, tres grans fornícules buiades en el gruix del mur. La nau és coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals i un de triomfal a l’acabament. Damunt del creuer s’ha reconstruït la torre (cimborri octogonal), de la qual només es restaven dues trompes i un fragment de paret. S’hi han obert dos pisos amb finestres geminades partides per un mainell central.La singularitat del conjunt és remarcable per l’organització externa dels murs, sobretot de la capçalera. La decoració de tipus llombard es manifesta en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis, les actuacions apareixen espaiades per lesenes, i contenen unes finestres cegues d’arc rodó.
  • Trets distintius: A l'exterior, al costat d'una de les portes, es conserva un sepulcre amb quatre escuts. Hi ha restes d'altres enterraments pels voltants, l'un d'ells monumental, gòtic i força deteriorat. A l'interior hi ha un altre sepulcre molt antic, decorat i que porta el nom de "Gilabertus".
Autor imatges Novembre69
Romànic veí: Monestir de Santa Maria de Gualter
Paratges veins: La Baronia de Rialb

martes, 14 de abril de 2009

Osona. Segle XI. Sant Vicenç de Malla

  • Nom: Església de Sant Vicenç de Malla
  • Municipi: Malla
  • Comarca: Osona
  • Altitud: Aproximadament 590 metres
  • Cordenades: 41º 53,212'N ; 2º 14,310'E
  • Accés: vegeu aquí Per la carretera de Vic a Barcelona al punt quilomètric 55, a escassos de Vic.
  • Any primera referència: any 962
  • Any consagració:
  • Segles: X-XI
  • Estat: Bo, restaurat, algunes parts reconstruides de manera una mica polèmica el 1983
  • Tipus d'edifici: Església romànica
  • Característiques: El temple que podem observar avui en dia correspon bàsicament al que es va edificar en el segle XI, tot i que força modificat. Té planta basilical amb tres naus acabades amb tres absis semicirculars. La nau central, una part de la qual està sobrealçada, i la del costat sud estan cobertes amb volta de canó, mentre que la del costat nord té un tram de volta d'aresta. L'absis central es va reconstruir entre els anys 1983 i 1984, ja que a principis del segle XX va ser canviada l'orientació del temple i en el seu lloc es va obrir una porta. La restauració, portada a terme per la Diputació de Barcelona, va aixecar molta polèmica, ja que es van emprar materials moderns, diferenciant clarament els nous elements de les parts conservades. Durant aquesta restauració també es van fer excavacions arqueològiques que van descartar qualsevol indici del temple anterior i en canvi van servir per trobar tot un conjunt de tombes antropomorfes cobertes amb lloses de pissarra. Els absis laterals estan decorats seguint la tradició llombarda amb parelles d'arcs cecs separades per lessenes. L'absis sud té dues finestres, mentre que el del costat nord només en té una. En tots els casos es tracta d'una finestra de doble esqueixada. El campanar de torre s'alça en l'angle nord-oest. Té planta quadrada i quatre pisos d'alçada. Els dos primers pisos no tenen obertures. En el tercer trobem dues grans finestres de mig punt en els costats nord i est. En el quart pis trobem finestres de mig punt en els costats nord i sud, mentre que en els murs est i oest són geminades. Els diferents pisos estan separats mitjançant un fris de dents de serra. Les finestres geminades estan decorades amb un fris d'arcs cecs situat sobre elles.
  • Trets distintius: La porta d'accés actual es va construir durant la restauració de 1983, ja que quan es va canviar l'orientació del temple es va tapiar l'original romànica. Aquesta es conserva en el Museu Episcopal de Vic. Està formada per dues arquivoltes esculpides recolzades en quatre columnes. Les arquivoltes estan decorades amb motius vegetals, entrellaçats i ocells picotejant fruits. En els capitells trobem esculpits lleons afrontats, dos genets i tres personatges humans. Un d'ells agafa les mans a un altre, un que estira els cabells a un altre mentre aixeca un punyal i un nu entre dues feres. També es conserven en aquest museu dos petits fragments de pintura mural, que estaven en l'absidiola sud i pertanyen a un pantocràtor i a un sant, i un suport d'altar. Aquest està datat del segle XI i està format per una columna amb un capitell esculpit amb fulles d'acant.
  • Fonts d'informació: http://www.aldeaglobal.net/artmedieval/Sat%20Vicenc%20Malla.htm http://www.romanicat.net/catala/inventari_esglesies/malla/malla_st_vicenc_cat.htm
Autor imatges: Seracat
  • Romànic veí: Castell i església de Tona
  • Paratges veins: La plana i la ciutat de Vic

jueves, 9 de abril de 2009

Osona. Segle XI. Sant Sixt de Miralplà

  • Nom: Sant Sixt de Miralplà
  • Municipi: Vic
  • Comarca: Osona
  • Altitud: 508 metres
  • Coordenades: 41º55,799'N 2º 14,400'E
  • Accés: vegeu aquí Des de Vic preneu la Carretera direcció Gironella, eix transversal Manresa, al punt quilomètric 1. Ben aviat veureu l'ermita a mà dreta.
  • Any primera referència:
  • Any consagració:
  • Segles: XI
  • Estat: Bo, restaurat
  • Tipus d'edifici: Església romànica
  • Característiques: Fou construït amb els models propis del segle XI amb modificacions introduïdes en diverses èpoques. La més important és la del sobrealçament de l'absis i la incorporació d'un campanar d'època més tardana.
  • Trets distintius: Està format per una sola nau amb volta de canó i acabada en absis semicircular que té coberta de quart d'esfera. L'absis, que va ser sobrealçat posteriorment, està decorat amb un fris d'arcuacions cegues, sense lesenes. El campanar de torre, d'època posterior amb un coronament certament curiós amb uns merlets triangulars. La portalada, és senzilla i formada per un arc de mig punt sobre el qual hi ha una finestra en forma de creu.

Autor de les imatges Seracat

martes, 7 de abril de 2009

Bages. Segle XI. Santa Maria de Cererols

  • Nom: Santa Maria de Cererols
  • Municipi: Súria
  • Comarca: Bages
  • Altitud: 385 metres
  • Coordenades: N 41º 49.118 E 1º 46.073
  • Accés: vegeu aquí Des de la carretera C-55 prop de Súria
  • Any primera referència: 1017 o 1063 segons documents
  • Any consagració:
  • Segles: XI
  • Estat: Bo, darrera restauració 1991
  • Tipus d'edifici: Església romànica
  • Característiques: Petita construcció romànica, d'una sola nau i amb un sol absis al cantó de llevant.
  • Trets distintius: Es conserven restes de pintures murals del segle XI. El seu absis, en la part exterior, es troba a l'interior del celler de la veïna casa de Cal Fàbrega, on, per altra banda, es conserva un interessant arxiu d'antics pergamins.


Autor de les imatges Novembre69

viernes, 27 de marzo de 2009

La Segarra. Segle XI. Església de Sant Miquel

  • Nom:església de Sant Miquel
  • Municipi: Fontanet (Torà)
  • Comarca: La Segarra
  • Altitud: 480m
  • Coordenades: UTM 31N (ED50): E 369175.5, N 4631534.75 Geogràfiques (ETRS89): Lon. 1º 25' 24.88'' Lat. 41º 49' 22.97''
  • Accés: vegeu aquí
  • Any primera referència:
  • Any consagració:
  • Segles: finals del segle XI i principis del XII
  • Estat: bo
  • Tipus d'edifici: El seu tipus arquitectònic respon a les formes llombardes de finals del segle XI i principis del XII
  • Característiques: Edifici d’una sola nau de planta rectangular, amb volta de canó capçada a llevant i un absis decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions cegues i lesenes, on s’hi trobaren restes de decoració pictòrica. El parament és de carreus que segueixen filada, treballats a cops de maceta.
  • Trets distintius: El mur de ponent és coronat per un campanar no romànic de cadireta de doble finestral.
  • Autor imatges: novembre69
  • Fonts d'informació: www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/89_SMiquelFontanet/SMiquelFontanet www.turismesegarra.com/pobles/fontanet.asp
  • Romànic veí: Sant Pere de Figuerola, Monestir de Cellers
  • Paratges veins: Claret, Torà

Berguedà. Segle XII. Ermita de Sant Jordi de Cercs

  • Nom: Sant Jordi de Cercs
  • Municipi: Cercs
  • Comarca: Berguedà
  • Altitud: 850 metres
  • Coordenades: E 405239.75, N 4667553.75 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 51' 6.943'' Latitud: 42º 9' 9.114'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí Per la C25 sortiu a Sant Jordi Cercs. Una vegada al poble ja està indicat. S'hi arriba per una carretera costeruda però asfaltada.
  • Any primera referència:
  • Any consagració:
  • Segles: XII-XIII
  • Estat: bo, restaurat
  • Tipus d'edifici: ermita romànica
  • Característiques: Es tracta d'una interessant església romànica del segle XII d'una sola nau, amb un absis semicircular a llevant. Al segle XIII es va substituir l'original volta de canó per l'actual, lleugerament apuntada i reforçada per arcs torals.
  • Trets distintius:
  • Fonts d'informació: Ajuntament de cercs
  • Autor imatges: Seracat
  • Romànic Veí: la Torre de Foix, Sant Quirze de Pedret
  • Paratges veins: El pantà de la Baells

domingo, 15 de marzo de 2009

Solsonès. Segle XI. Santa Creu dels Ollers

  • Nom: Santa Creu dels Ollers
  • Municipi: Guixers
  • Comarca: Solsonès
  • Altitud: 933 metres
  • Coordenades:
  • Accés: carretera de Sant Llorenç de Morunys a La Coma, just al límit del terme de Guixers amb el de Sant Llorenç de Morunys.
  • Any primera referència: 1084
  • Any consagració:
  • Segles: XI-XII
  • Estat: Bo
  • Tipus d'edifici: ermita romànica
  • Característiques: És d'una sola nau rectangular, el frontis és coronat per un campanar d'espadanya,capçada a llevant per un absis semicircular
  • Trets distintius: La part exterior està decorada amb 5 faixes llombardes
  • Fonts d'informació: ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Creu_d'Ollers

  • Romànic veí: El pont de Vall-llonga
  • Paratges veins: Santuari de Lord, Ermita de Sant Serni del Grau

martes, 24 de febrero de 2009

Bages. Segle XI. Sant Andreu de Castellnou de Bages

  • Nom: Església de Sant Andreu de Castellnou de Bages
  • Municipi: Castellnou de Bages
  • Comarca: Bages
  • Altitud: 469 metres
  • Coordenades: 41º 50' 6'' N, 1º 50' 22'' E
  • Accés: vegeu aquí Pista asfaltada de Santpedor a Castellnou de Bages
  • Any primera referència: Segle X
  • Any consagració:
  • Segles: XI
  • Estat: Restaurada l'any 1976
  • Tipus d'edifici: Església romànica d'estil llombard
  • Característiques: Planta basilical de tres naus, cobertes amb volta de canó i tres absis a la capçalera.
  • Trets distintius: Destaca la seva decoració llombarda que ocupa els dos murs i la façana de ponent així com la capçalera.
  • Fonts d'informació: Romanicat.net Wikipedia El Cardener


Autor imatges: Novembre69

  • Romànic veí: Sant Salvador de Torre Abadal, Santa MArgarida de Viladepost
  • Paratges veins: La Torre de Castellnou, així com el cementiri municipal, construit l'any 2000, entre les ruines del que havia estat una fortificació del segle X i l'antiga rectoria enderrocada el 1936, amb caràcter arquitectoni innovador. Aquest fossar conté les restes de la figura històrica que va ésser Ramon Vila Capdevila, el darrer maqui català. En aquest recinte també podem visitar un petit museu del poble.

lunes, 23 de febrero de 2009

Berguedà. Segle XII. Santa Maria d'Avià

  • Nom: Santa Maria d'Avià
  • Municipi: Avià
  • Comarca: Berguedà
  • Altitud: 680 metres aproximadament
  • Coordenades:
  • Accés: vegeu aquí Des de Berga, prendre la Carretera direcció Solsona, Avià. L'església es troba a 1,5 Qm al sud del centre urbà, al camí d'Obiols.
  • Any primera referència: 893
  • Any consagració:
  • Segles: construcció actual del segle XII
  • Estat: Bon estat
  • Tipus d'edifici: Petita església
  • Característiques: Es tracta d'una petita església d'una sola nau coberta mitjançant volta de canó. Absis semicircular de la mateixa altura que la nau. Campanar d'espadanya de dues obertures. Porta de l'església al costat occidental del mur sud.
  • Trets distintius: L'element que destaca del lloc és la rèplica del frontal de l'altar. És una peça de fusta d'àlber de dimensions 105x175 cms pintada al tremp. Avui es troba l'original al MNAC.
  • Fonts d'Informació: Románico Catalán

Autor imatges: Seracat

viernes, 20 de febrero de 2009

Solsonès. Segle XII. Santa Maria de Torredenagó

  • Nom: Santa Maria de Torredenagó
  • Municipi: Llobera
  • Comarca: Solsonès
  • Altitud: 800 metres aproximadament
  • Coordenades:
  • Accés: Vegeu aquí Prendre la carretera de Solsona a Torà (C-380) i agafar el trencall cap al Santuari del Miracle (LV-3002) i seguir 3,2 quilòmetres fins que a la dreta trobem el trenacll indicat.
  • Any primera referència: 1142
  • Any consagració:
  • Segles: XII
  • Estat: Molt bon estat de conservació
  • Tipus d'edifici: Ermita romànica agustiniana
  • Característiques: Planta rectangular i amb ambsis semicircular. La seva portalada té dues columnes amb base llisa i capitell amb motius vegetals. L'esmentada portalada es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona des de 1936-39, i a l'església hi ha una reproducció de l'original.
  • Trets distintius: El frontis on s'alça un campanar d'espadanya amb dues obertures té enganxada la rectoria. L'interior de la nau presenta una volta de canó i l'absis s'obre amb un arc preabsidal.
  • Fonts d'informació: Ara Lleida, Web dels municipis

Autor imatges: Novembre69

  • Romànic veí: Santa Maria de Montraveta
  • Paratges veins: El Santuari de la Mare de Déu del Miracle

miércoles, 18 de febrero de 2009

Berguedà. Segle X. Sant Pere de La Portella

  • Nom: Sant Pere de la Portella
  • Municipi: la Quar
  • Comarca: Berguedà
  • Altitud: 802 metres
  • Coordenades:
  • Accés: Vegeu-ho aquí C16, abandonar-la a l'alçada de Gironella direcció Prats de Lluçanès i tot Seguit direcció Sant Maurici de la Quar
  • Any primera referència: 1003
  • Any consagració:
  • Segles: XI al XIX
  • Estat: Monestir semiderruit, església restaurada
  • Tipus d'edifici: Monestir
  • Característiques: L'església és de tot el conjunt ´l'únic element romànic que es manté junt amb part del claustre. Consta d'una nau de grans dimensions, amb coberta de volta de canó de mig punt, amb un absis semicircular un poc més baix i estret que la nau, cobert amb una volta d'un quart d'esfera. A l'exterior a la façana de ponent és on es troba l'entrada amb dos arcs de mig punt en degradació. Al mur sud, hi ha altra porta más estreta que comunica amb el claustre. Adossat a la part nord, es troba el campanar de planta quadrada, amb una finestra per costat, d'arc de mig punt. La decoració de l'absis és llombarda, amb arcuacions cegues en grups de quatre entre columnes semicirculars reforçades per mènsules. El claustre, situat al sud, tenia planta baixa i un pis, ambdós amb porxos amb arcs de mig punt i les dependències monacals.
  • Trets distintius: Les dimensions del campanar
  • Fonts d'informació: http://www.monestirs.cat/monst/bergue/bg23port.htm

Autor imatges: Seracat

  • Romànic veí: Santa Maria de la Quar
  • Paratges veins: Mirador sobre el Cadí, Berguedà, Montseny i Montserrat a Santa Maria de la Quar

Berguedà. Segle X. Sant Climent de la Torre de Foix.

  • Nom: Sant Climent de la Torre de Foix o de Vallcebre
  • Municipi: Guardiola de Berguedà
  • Comarca: Berguedà
  • Altitud: 954 metres
  • Coordenades:
  • Accés: Vegeu-ho aquí Abandonar la C16-E9 direcció a Sant Corneli. Una vegada allà, seguiu la carretera ara asfaltada que mena a Vallcebre
  • Any primera referència: 983
  • Any consagració: 1040
  • Segles: X
  • Estat: la façana de ponent en bon estat, nau i absis semiderruits
  • Tipus d'edifici: Església
  • Característiques: Església d'una nau, amb volta de canó (avui mig enfondrada) i absis semicircular.
  • Trets distintius: Impressiona, per les seves dimensions, la façana de ponent, on hi ha la porta emmarcada per dues arcuacions cegues, i coronada per una colossal espadanya de dues obertures que ateny gairebé tota l’amplada del mur.
  • Fonts d'informació: http://www.vallcebre.cat/doc/complement%20par%202.pdf

Autor imatges: Seracat

  • Romànic veí: Sant Salvador de Jou, Monestir de Sant Llorenç
  • Paratges veins: Els Cingles de Vallcebre

Recull d'imatges del romànic a Catalunya

Benvinguts, moltes gràcies per la vostra visita al Blog "El Romànic Català" ... un grup de companys hem decidit crear aquest espai on intentarem inventariar paulatinament totes les esglésies romàniques de Catalunya... esglésies que hem tingut el plaer de visitar, en millor o pitjor estat de conservació, però gairebé sempre amb una personalitat que les fa úniques i ubicades també gairebé sempre en paratges idílics de la geografia catalana.

Si voleu ajudar-nos, col.laborar, millorar dades, us preguem us poseu en contacte amb nosaltres als següents emails: mserarolsbcn@gmail.com