Mostrando entradas con la etiqueta Berguedà. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Berguedà. Mostrar todas las entradas

sábado, 29 de agosto de 2009

Berguedà. Segle X. Sant Quirze de Pedret

  • Nom: Sant Quirze de Pedret
  • Municipi: Cercs
  • Comarca: Berguedà
  • Altitud: 578 metres
  • Coordenades: E 407790, N 4662493.39 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 53' 0.924'' Latitud: 42º 6' 26.16'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí Des de Berga a l'entrada centre seguiu direcció l'Institut Guillem de Berguedà, a partir d'allà està indicat. Cal deixar el vehicle al pont de Pedret i caminar 10 minuts.
  • Any primera referència: any 983
  • Any consagració: segurament l'any 1168
  • Segles: X-XI
  • Estat: bo
  • Tipus d'edifici: església romànica
  • Característiques: Església de tres naus amb capçalera de tres absis, fruit de dues fases constructives.
  • L'església original és preromànica d'una sola nau (l'actual central) amb absis trapezoïdal, del segle IX, amb una porta d'accés per ponent (avui desapareguda). Ampliada a tres naus a meitat del segle X, les dues naus laterals estan acabades amb absidioles amb planta en arc de ferradura. Les embocadures dels tres absis tenen arcs ultrapassats que, en el cas de les laterals, es recolzen sobre capitells i columnes. La nau nord està a un nivell superior i la comunicació entre aquesta nau i la central és a través de dues obertures també amb arcs ultrapassats.
    De la nau sud només en resta un petit tram contigu a l'absidiola. La resta va ser substituït al segle XIII per un campanar de torre que va caure (probablement amb els terratrèmols del segle XV) i per un porxo que dona cobertura a la portada romànica original del segle XIII, formada per arquivoltes llises recolzades en línies d'imposta, flanquejades per capitells decorats i sostinguts per un fust estrigilat a l'oest i un altre de salomònic a l'est, tots dos assentats en bases.
    Al segle XVIII s'hi afegeix una espadanya en la cara de ponent, si bé es va haver d'enderrocar a la restauració de 1995 degut al seu mal estat.
    Per últim, destacar que els murs interiors de la nau central es varen haver de reforçar al segle XI, ja que en el canvi de "pre" a romànica, es va substituir la teulada de fusta a dos aigües per la tradicional volta de canó de pedra, molt més pesada.
  • Trets distintius: Cal destacar les pintures del seu interior, especialment als absis. A l'absis de la nau central es conserven part de la pintura preromànica amb dos fragments:
    A l'esquerra, una creu de braços radials amb un cercle al mig. Dins del cercle hi ha un cavaller amb una llança guarnida amb un estendard. Al cap porta un elm cònic amb nasal. Al seu costat hi ha una figura i un gos. També porta una creu sobre el cap.
    Damunt el cavall hi ha un ocell que picoteja un raïm i que porta un altre a l'esquena. El cercle i els braços de la creu tenen com a decoració motius vegetals i geomètrics. Fora del cercle, al costat esquerre, hi ha un home amb una barba en posició de sostenir sobre el pit un llibre. A l'altre costat hi ha la figura d'un home nu amb un genoll a terra sostenint un bastó i amb una foguera al davant, que podria ser el dimoni.
    A la dreta de la finestra de l'absis, hi ha una figura que representa l'orant, personatge masculí amb barba, túnica i braços estesos, dins d'un cercle decorat amb motius de zigzaguejants. Sobre el cercle hi ha un paó.
    Sobre d'aquestes hi havien pintures romàniques del segle XI que varen ser traslladades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona el 1937.
    A la nau central hi havia unes pintures amb fragments del que devia ser el martiri de sant Quirze i santa Julita, sants titulars de l'església.
    A l'absidiola del sud, trobem una reproducció de les pintures romàniques que varen ser traslladades al MNAC el 1922. S'ha fet una simulació del seu estat original amb els vius colors que devien tenir fa 1000 anys. Representen un màndorla que envolta una imatge entronitzada de la Mare de Déu del Nen, a l'esquerra de la finestra hi ha la paràbola de les verges prudents i a la dreta, les verges nècies i l'Església personificada. La part inferior està decorada amb greca i cortinatges.
    A l'absidiola nord hi ha una reproducció de les pintures romàniques de finals del segle XI que varen ser arrencades al 1922 i que es conserven al MNAC a Barcelona.
  • Fonts d'Informació: http://www.ajberga.cat/indrets/frapedre.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Quirze_de_Pedret http://www.circuloromanico.com/index.php?menu_id=1&jera_id=126&page_id=47&cont_id=255

  • Autor imatges: Seracat
  • Romànic veí: Sant Vicenç d'Obiols, el pont gòtic de Pedret
  • Paratges veins: Santuari de Queralt, el Pantà de la Baells

sábado, 6 de junio de 2009

Berguedà. Segle XII. Sant Vicenç del Rus

  • Nom: Sant Vicenç del Rus
  • Municipi: Castellar de N'Hug
  • Comarca: Berguedà
  • Altitud: 1.050 metres
  • Coordenades: E 417030, N 4680882 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 59' 33.74'' Latitud: 42º 16' 26.00'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí pujant per la carretera BV-4031, a 2 quilòmetres abans d'arribar a Castellar de N'Hug la veureu a mà dreta desde la carretera.
  • Any primera referència: l'any 961
  • Any consagració: 1006
  • Segles: XII
  • Estat: Bo
  • Tipus d'edifici: Església romànica
  • Característiques: Consta d'una sola nau coberta amb volta de mig canó i amb un absis semicircular amb volta de quart de esfera. La seva construcció es data de principis del segle XII pel seu caràcter romànic llombard, que es fa més visible a l'exterior, on l'absis té una decoració de arcuacions cegues. En la façana sud, es troba la porta d'entrada, construïda amb un arc de mig punt sense cap ornamentació. El campanar és de cadireta amb dues obertures.
  • Trets distintius: Actualment l’església conserva una pila baptismal i s’hi va trobar una imatge de fusta de la Mare de Déu i un canelobre imitant les branques d’una mata d’acònit. Conté pintures murals del gòtic linial i reproducció de pintures murals del segle XII.
  • Fonts d'informació: http://www.castellar.diba.es/ http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Vicen%C3%A7_de_Rus

  • Autor imatges: Seracat
  • Romànic veí: Santa Maria de N'Hug, Sant Joan de Cornudell
  • Paratges veins: Les Fonts del Llobregat, Castellar de N'Hug

martes, 12 de mayo de 2009

Berguedà. Segle IX. Sant Vicenç d'Obiols

  • Nom: Sant Vicenç d'Obiols
  • Municipi: Avià
  • Comarca: Berguedà
  • Altitud: 531 metres
  • Coordenades: E 406308.5, N 4657385.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 51' 59.37'' Latitud: 42º 3' 39.95'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí Des de la C-16 prendre la sortida Gironella Sud, La Plana, Cal Rosal i remuntar direcció Berga per l'antiga carretera. A l'alçada de la Plana veureu el trencant indicat. Els darrers 400 metres son en un camí de terra en molt bon estat.
  • Any primera referència: 888
  • Any consagració: desconeguda
  • Segles: església originària del segle IX
  • Estat: reformat
  • Tipus d'edificació: Església romànica
  • Característiques: És un edifici d'una sola nau, capçada a l'est per un absis gairebé rectangular i dues capelles cuadrangulars, que donen al temple una planta de creu llatina. Absis i capelles cobertes amb volta de canó i comunicades per arcs de ferradura sostinguts per columnes amb capitells geomètrics. La portalada occidental és romànica i també el camapanr de cadireta i dues obertures.
  • Trets distintius: Al costat de l'absis hi ha una necròpolis del segle X restaurada als anys 60.
  • Fonts d'informació: http://www.romanicat.net/ Ajuntament d'Avià telèfon servei de guies 608 222 525 - 938 228 637

viernes, 27 de marzo de 2009

Berguedà. Segle XII. Ermita de Sant Jordi de Cercs

  • Nom: Sant Jordi de Cercs
  • Municipi: Cercs
  • Comarca: Berguedà
  • Altitud: 850 metres
  • Coordenades: E 405239.75, N 4667553.75 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 51' 6.943'' Latitud: 42º 9' 9.114'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí Per la C25 sortiu a Sant Jordi Cercs. Una vegada al poble ja està indicat. S'hi arriba per una carretera costeruda però asfaltada.
  • Any primera referència:
  • Any consagració:
  • Segles: XII-XIII
  • Estat: bo, restaurat
  • Tipus d'edifici: ermita romànica
  • Característiques: Es tracta d'una interessant església romànica del segle XII d'una sola nau, amb un absis semicircular a llevant. Al segle XIII es va substituir l'original volta de canó per l'actual, lleugerament apuntada i reforçada per arcs torals.
  • Trets distintius:
  • Fonts d'informació: Ajuntament de cercs
  • Autor imatges: Seracat
  • Romànic Veí: la Torre de Foix, Sant Quirze de Pedret
  • Paratges veins: El pantà de la Baells

lunes, 23 de febrero de 2009

Berguedà. Segle XII. Santa Maria d'Avià

  • Nom: Santa Maria d'Avià
  • Municipi: Avià
  • Comarca: Berguedà
  • Altitud: 680 metres aproximadament
  • Coordenades:
  • Accés: vegeu aquí Des de Berga, prendre la Carretera direcció Solsona, Avià. L'església es troba a 1,5 Qm al sud del centre urbà, al camí d'Obiols.
  • Any primera referència: 893
  • Any consagració:
  • Segles: construcció actual del segle XII
  • Estat: Bon estat
  • Tipus d'edifici: Petita església
  • Característiques: Es tracta d'una petita església d'una sola nau coberta mitjançant volta de canó. Absis semicircular de la mateixa altura que la nau. Campanar d'espadanya de dues obertures. Porta de l'església al costat occidental del mur sud.
  • Trets distintius: L'element que destaca del lloc és la rèplica del frontal de l'altar. És una peça de fusta d'àlber de dimensions 105x175 cms pintada al tremp. Avui es troba l'original al MNAC.
  • Fonts d'Informació: Románico Catalán

Autor imatges: Seracat

miércoles, 18 de febrero de 2009

Berguedà. Segle X. Sant Pere de La Portella

  • Nom: Sant Pere de la Portella
  • Municipi: la Quar
  • Comarca: Berguedà
  • Altitud: 802 metres
  • Coordenades:
  • Accés: Vegeu-ho aquí C16, abandonar-la a l'alçada de Gironella direcció Prats de Lluçanès i tot Seguit direcció Sant Maurici de la Quar
  • Any primera referència: 1003
  • Any consagració:
  • Segles: XI al XIX
  • Estat: Monestir semiderruit, església restaurada
  • Tipus d'edifici: Monestir
  • Característiques: L'església és de tot el conjunt ´l'únic element romànic que es manté junt amb part del claustre. Consta d'una nau de grans dimensions, amb coberta de volta de canó de mig punt, amb un absis semicircular un poc més baix i estret que la nau, cobert amb una volta d'un quart d'esfera. A l'exterior a la façana de ponent és on es troba l'entrada amb dos arcs de mig punt en degradació. Al mur sud, hi ha altra porta más estreta que comunica amb el claustre. Adossat a la part nord, es troba el campanar de planta quadrada, amb una finestra per costat, d'arc de mig punt. La decoració de l'absis és llombarda, amb arcuacions cegues en grups de quatre entre columnes semicirculars reforçades per mènsules. El claustre, situat al sud, tenia planta baixa i un pis, ambdós amb porxos amb arcs de mig punt i les dependències monacals.
  • Trets distintius: Les dimensions del campanar
  • Fonts d'informació: http://www.monestirs.cat/monst/bergue/bg23port.htm

Autor imatges: Seracat

  • Romànic veí: Santa Maria de la Quar
  • Paratges veins: Mirador sobre el Cadí, Berguedà, Montseny i Montserrat a Santa Maria de la Quar

Berguedà. Segle X. Sant Climent de la Torre de Foix.

  • Nom: Sant Climent de la Torre de Foix o de Vallcebre
  • Municipi: Guardiola de Berguedà
  • Comarca: Berguedà
  • Altitud: 954 metres
  • Coordenades:
  • Accés: Vegeu-ho aquí Abandonar la C16-E9 direcció a Sant Corneli. Una vegada allà, seguiu la carretera ara asfaltada que mena a Vallcebre
  • Any primera referència: 983
  • Any consagració: 1040
  • Segles: X
  • Estat: la façana de ponent en bon estat, nau i absis semiderruits
  • Tipus d'edifici: Església
  • Característiques: Església d'una nau, amb volta de canó (avui mig enfondrada) i absis semicircular.
  • Trets distintius: Impressiona, per les seves dimensions, la façana de ponent, on hi ha la porta emmarcada per dues arcuacions cegues, i coronada per una colossal espadanya de dues obertures que ateny gairebé tota l’amplada del mur.
  • Fonts d'informació: http://www.vallcebre.cat/doc/complement%20par%202.pdf

Autor imatges: Seracat

  • Romànic veí: Sant Salvador de Jou, Monestir de Sant Llorenç
  • Paratges veins: Els Cingles de Vallcebre