Berguedà. Segle X. Sant Quirze de Pedret

• Nom: Sant Quirze de Pedret
• Municipi: Cercs
• Comarca: Berguedà
• Altitud: 578 metres
• Coordenades: E 407790, N 4662493.39 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 53' 0.924'' Latitud: 42º 6' 26.16'' (ETRS89 Geodèsiques)
• Accés: vegeu aquí Des de Berga a l'entrada centre seguiu direcció l'Institut Guillem de Berguedà, a partir d'allà està indicat. Cal deixar el vehicle al pont de Pedret i caminar 10 minuts.
• Any primera referència: any 983
• Any consagració: segurament l'any 1168
• Segles: X-XI
• Estat: bo
• Tipus d'edifici: església romànica
• Característiques: Església de tres naus amb capçalera de tres absis, fruit de dues fases constructives.
• L'església original és preromànica d'una sola nau (l'actual central) amb absis trapezoïdal, del segle IX, amb una porta d'accés per ponent (avui desapareguda). Ampliada a tres naus a meitat del segle X, les dues naus laterals estan acabades amb absidioles amb planta en arc de ferradura. Les embocadures dels tres absis tenen arcs ultrapassats que, en el cas de les laterals, es recolzen sobre capitells i columnes. La nau nord està a un nivell superior i la comunicació entre aquesta nau i la central és a través de dues obertures també amb arcs ultrapassats.
  De la nau sud només en resta un petit tram contigu a l'absidiola. La resta va ser substituït al segle XIII per un campanar de torre que va caure (probablement amb els terratrèmols del segle XV) i per un porxo que dona cobertura a la portada romànica original del segle XIII, formada per arquivoltes llises recolzades en línies d'imposta, flanquejades per capitells decorats i sostinguts per un fust estrigilat a l'oest i un altre de salomònic a l'est, tots dos assentats en bases.
  Al segle XVIII s'hi afegeix una espadanya en la cara de ponent, si bé es va haver d'enderrocar a la restauració de 1995 degut al seu mal estat.
  Per últim, destacar que els murs interiors de la nau central es varen haver de reforçar al segle XI, ja que en el canvi de "pre" a romànica, es va substituir la teulada de fusta a dos aigües per la tradicional volta de canó de pedra, molt més pesada.
• Trets distintius: Cal destacar les pintures del seu interior, especialment als absis. A l'absis de la nau central es conserven part de la pintura preromànica amb dos fragments:
  A l'esquerra, una creu de braços radials amb un cercle al mig. Dins del cercle hi ha un cavaller amb una llança guarnida amb un estendard. Al cap porta un elm cònic amb nasal. Al seu costat hi ha una figura i un gos. També porta una creu sobre el cap.
  Damunt el cavall hi ha un ocell que picoteja un raïm i que porta un altre a l'esquena. El cercle i els braços de la creu tenen com a decoració motius vegetals i geomètrics. Fora del cercle, al costat esquerre, hi ha un home amb una barba en posició de sostenir sobre el pit un llibre. A l'altre costat hi ha la figura d'un home nu amb un genoll a terra sostenint un bastó i amb una foguera al davant, que podria ser el dimoni.
  A la dreta de la finestra de l'absis, hi ha una figura que representa l'orant, personatge masculí amb barba, túnica i braços estesos, dins d'un cercle decorat amb motius de zigzaguejants. Sobre el cercle hi ha un paó.
  Sobre d'aquestes hi havien pintures romàniques del segle XI que varen ser traslladades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona el 1937.
  A la nau central hi havia unes pintures amb fragments del que devia ser el martiri de sant Quirze i santa Julita, sants titulars de l'església.
  A l'absidiola del sud, trobem una reproducció de les pintures romàniques que varen ser traslladades al MNAC el 1922. S'ha fet una simulació del seu estat original amb els vius colors que devien tenir fa 1000 anys. Representen un màndorla que envolta una imatge entronitzada de la Mare de Déu del Nen, a l'esquerra de la finestra hi ha la paràbola de les verges prudents i a la dreta, les verges nècies i l'Església personificada. La part inferior està decorada amb greca i cortinatges.
  A l'absidiola nord hi ha una reproducció de les pintures romàniques de finals del segle XI que varen ser arrencades al 1922 i que es conserven al MNAC a Barcelona.
• Fonts d'Informació: http://www.ajberga.cat/indrets/frapedre.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Quirze_de_Pedret http://www.circuloromanico.com/index.php?menu_id=1&jera_id=126&page_id=47&cont_id=255

• Autor imatges: Seracat
• Romànic veí: Sant Vicenç d'Obiols, el pont gòtic de Pedret
• Paratges veins: Santuari de Queralt, el Pantà de la Baells

Osona. Segle XI. Sant Vicenç de Malla

• Nom: Església de Sant Vicenç de Malla
• Municipi: Malla
• Comarca: Osona
• Altitud: Aproximadament 590 metres
• Cordenades: 41º 53,212'N ; 2º 14,310'E
• Accés: vegeu aquí Per la carretera de Vic a Barcelona al punt quilomètric 55, a escassos de Vic.
• Any primera referència: any 962
• Any consagració:
• Segles: X-XI
• Estat: Bo, restaurat, algunes parts reconstruides de manera una mica polèmica el 1983
• Tipus d'edifici: Església romànica
• Característiques: El temple que podem observar avui en dia correspon bàsicament al que es va edificar en el segle XI, tot i que força modificat. Té planta basilical amb tres naus acabades amb tres absis semicirculars. La nau central, una part de la qual està sobrealçada, i la del costat sud estan cobertes amb volta de canó, mentre que la del costat nord té un tram de volta d'aresta. L'absis central es va reconstruir entre els anys 1983 i 1984, ja que a principis del segle XX va ser canviada l'orientació del temple i en el seu lloc es va obrir una porta. La restauració, portada a terme per la Diputació de Barcelona, va aixecar molta polèmica, ja que es van emprar materials moderns, diferenciant clarament els nous elements de les parts conservades. Durant aquesta restauració també es van fer excavacions arqueològiques que van descartar qualsevol indici del temple anterior i en canvi van servir per trobar tot un conjunt de tombes antropomorfes cobertes amb lloses de pissarra. Els absis laterals estan decorats seguint la tradició llombarda amb parelles d'arcs cecs separades per lessenes. L'absis sud té dues finestres, mentre que el del costat nord només en té una. En tots els casos es tracta d'una finestra de doble esqueixada. El campanar de torre s'alça en l'angle nord-oest. Té planta quadrada i quatre pisos d'alçada. Els dos primers pisos no tenen obertures. En el tercer trobem dues grans finestres de mig punt en els costats nord i est. En el quart pis trobem finestres de mig punt en els costats nord i sud, mentre que en els murs est i oest són geminades. Els diferents pisos estan separats mitjançant un fris de dents de serra. Les finestres geminades estan decorades amb un fris d'arcs cecs situat sobre elles.
• Trets distintius: La porta d'accés actual es va construir durant la restauració de 1983, ja que quan es va canviar l'orientació del temple es va tapiar l'original romànica. Aquesta es conserva en el Museu Episcopal de Vic. Està formada per dues arquivoltes esculpides recolzades en quatre columnes. Les arquivoltes estan decorades amb motius vegetals, entrellaçats i ocells picotejant fruits. En els capitells trobem esculpits lleons afrontats, dos genets i tres personatges humans. Un d'ells agafa les mans a un altre, un que estira els cabells a un altre mentre aixeca un punyal i un nu entre dues feres. També es conserven en aquest museu dos petits fragments de pintura mural, que estaven en l'absidiola sud i pertanyen a un pantocràtor i a un sant, i un suport d'altar. Aquest està datat del segle XI i està format per una columna amb un capitell esculpit amb fulles d'acant.
• Fonts d'informació: http://www.aldeaglobal.net/artmedieval/Sat%20Vicenc%20Malla.htm http://www.romanicat.net/catala/inventari_esglesies/malla/malla_st_vicenc_cat.htm

Autor imatges: Seracat

• Romànic veí: Castell i església de Tona
• Paratges veins: La plana i la ciutat de Vic

Bages. Segle XI. Sant Andreu de Castellnou de Bages

• Nom: Església de Sant Andreu de Castellnou de Bages
• Municipi: Castellnou de Bages
• Comarca: Bages
• Altitud: 469 metres
• Coordenades: 41º 50' 6'' N, 1º 50' 22'' E
• Accés: vegeu aquí Pista asfaltada de Santpedor a Castellnou de Bages
• Any primera referència: Segle X
• Any consagració:
• Segles: XI
• Estat: Restaurada l'any 1976
• Tipus d'edifici: Església romànica d'estil llombard
• Característiques: Planta basilical de tres naus, cobertes amb volta de canó i tres absis a la capçalera.
• Trets distintius: Destaca la seva decoració llombarda que ocupa els dos murs i la façana de ponent així com la capçalera.
• Fonts d'informació: Romanicat.net Wikipedia El Cardener

Autor imatges: Novembre69

• Romànic veí: Sant Salvador de Torre Abadal, Santa MArgarida de Viladepost
• Paratges veins: La Torre de Castellnou, així com el cementiri municipal, construit l'any 2000, entre les ruines del que havia estat una fortificació del segle X i l'antiga rectoria enderrocada el 1936, amb caràcter arquitectoni innovador. Aquest fossar conté les restes de la figura històrica que va ésser Ramon Vila Capdevila, el darrer maqui català. En aquest recinte també podem visitar un petit museu del poble.