Cerdanya. Sant Serni de Coborriu. Segle XII

• Nom: Santa Serni de Coborriu
• Municipi: Bellver de Cerdanya
• Comarca: Cerdanya
• Altitud: 1090 metres
• Coordenades:
E 399878.5, N 4689731 (ED50 UTM 31N)
Longitud: 01° 46' 59.6" Latitud: 42° 21' 05.6" (ETRS89 Geodèsiques)
• Accés: vegeu aquí
• Any primera referència: 816 a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell
• Any consagració: 1137
• Segles: XII
• Estat: bo
• Tipus d'edifici: Església romànica
• Característiques:
  Es tracta d'un edifici baix i allargat cobert amb volta de pedra plana. Els murs són fets amb carreus regulars, ben treballats de mida mitjana. En l'absis es fa servir el meteix tipus de construcció, l'única diferència amb la resta d'església és elfet de tenir una cornissa de motllures en forma de tor.
  L'església disposava originalment de tres finestres de doble esqueixada, dos a l'absis i una a la nau. Però aquesta última va ser tapiada quan es va afegir la capella lateral. La porta d'entarda és al mur sud. L'únic decoració que presenta és al muntant dret on hi ha una repesentació d'un orant.
  Al segle XVII s'afegiren possiblement dues capelles, una al migdia, que encar es conserva, i possiblement una altra al mur de tramuntana. Posteriorment s'afegí un ull de bou a la façana de l'església i es reconstrui el campanar. La resta de l'edifici correspon bàsicament a l'edifici del segle XII.
• Trets distintius:
• Fonts d'informació: Enciclopedia Catalunya romànica: Cerdanya Conflent

• Autor imatges: FerranD
• Romànic veí: Santa Maria de Talló, Sant Andreu de Balltarga, Sant Julià de Pedra, Sant mamet d'Anes, Castell de Sant Martí
• Paratges veins: Castell i vila de Bellver, la Cerdanya

Osona. Segle XII. Sant Jaume de Viladrover

• Nom: Sant Jaume de Viladrover
• Municipi: El Brull
• Comarca: Osona
• Altitud: 606 metres
• Coordenades: E 438055.25, N 4631085 (ED50 UTM 31N)
  Longitud: 02° 15' 10.5" Latitud: 41° 49' 38.6" (ETRS89 Geodèsiques)


• Accés: vegeu aquí


• Any primera referència: 1131
• Any consagració:
• Segles: XII
• Estat: correcte
• Tipus d'edifici: Església romànica
• Característiques: Conserva la nau romànica i un esvelt campanar també romànic sobre la volta i el mur de ponent. Entre el 1916 i el 1920 es va allargar la nau per llevant i es va construir un absis neoromànic d’una gran perfecció que molts creuen que és una peça original o d’època romànica.
• Trets distintius: El més interessant és el campanar que descansa sobre la volta de la coberta, a ponent.
• Fonts d'informació: http://www.elbrull.cat/index.php?md=articles&id=357
  Autor imatges: Seracat


• Romànic veí: Santa Eugènia de Berga, Sant Martí del Brull, Sant Andreu de Tona
• Paratges veins: la Plana de Vic, el Montseny

Ripollès. Segle X. Sant Martí d'Ogassa

• Nom: Sant Martí d’Ogassa
• Municipi: Ogassa
• Comarca: Ripollès
• Altitud: 1370m. d’altitud
• Coordenades: UTM 31N (ED50): E 436.865,6 m - N 4.680.472,7 m
• Accés: http://www.icc.cat/vissir2/?lang=ca_ES&toponim=sant%20mart%ED%20d%27ogassa
• Any primera referència: Segle X
• Any consagració: 8 de Febrer de l’any 1024
• Segles: X-XI
• Estat: Bo
• Tipus d’edifici: Església romànica
• Caracteristiques: El temple és de factura molt senzilla, format per una sola nau coberta amb volta de canó capçada a l’est per un absis semicircular. A la nau se li van afegir capelles laterals, així com una sagristia adosada en el mur sud.
• Trets distintius: El campanar inicialment era de cadireta de dos ulls. Posteriorment es van cegar parcialment les dues finestres i es va modificar, convertint-lo en una torre de planta quadrada.
• Fonts d'informació: http://www.artmedieval.net/index_mapa.htm

• Autor imatges: Novembre69
• Romànic veí: Sant Martí de Surroca
• Paratges veins: Sant Joan de les Abadesses

la Cerdanya. Segle X. Santa Maria de Talló

• Nom: Santa Maria de Talló
• Municipi: Talló a Bellver de Cerdanya
• Comarca: Cerdanya
• Altitud: 1052 metres
• Coordenades: E 399657.37, N 4691094.07 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 46' 49.07'' Latitud: 42º 21' 49.67'' (ETRS89 Geodèsiques)
• Accés: vegeu aquí entreu a Bellver de Cerdanya i seguiu les indicacions
• Any primera referència: any 819
• Any consagració:
• Segles: Segles X a XII
• Estat: bo
• Tipus d'edifici: església romànica
• Característiques: Documentada des del segle X, va ser una de les esglésies més importants de la Cerdanya fins al segle XIII. Té una planta trapezoïdal de dimensions notables i un absis semicircular flanquejat per la sagristia i el campanar de torre. L’absis, ornat amb un fris d’arquets sobre mènsules, és del segle XI. La nau és més tardana i presenta exteriorment uns inusuals contraforts semicirculars. La volta original no s’ha conservat. El campanar és de finals del segle XVII.
• Trets distintius: Al temple es trobava la imatge de Santa Maria de Talló, una talla policromada de la Verge amb Nen, de 90 centímetres, datada de finals del segle XII o principis del segle XIII, actualment es venera a la parròquia de Bellver de Cerdanya. Cal també destacar la porta, que conserva la ferramenta original
• Fonts d'informació: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=996

• Autor imatges: Seracat
• Romànic veí: Sant Serni de Coborriu, Santa Eugènia de Nerellà, Sant Andreu de Baltarga
• Paratges veins: la Serra del Cadí, Parc Natural Cadí-Moixeró

Osona. Segle XI. Sant Andreu del Castell de Tona

• Nom: Sant Andreu del Castell de Tona
• Municipi: Tona
• Comarca: Osona
• Altitud: 700 metres
• Coordenades: E 435741.5, N 4634050 (ED50 UTM 31N) Longitud: 2º 13' 29.05'' Latitud: 41º 51' 14.04'' (ETRS89 Geodèsiques)
• Accés: vegeu aquí Abandonar la C-17 a l'alçada de Tona, creuar el municipi tot seguint els indicadors vers el Castell de Tona. Cal deixar el cotxe en una àrea designada i caminar deu minuts de forta pujada.
• Any primera referència: 889
• Any consagració: 889
• Segles: XI
• Estat: molt bo
• Tipus d'edifici: Església romànica
• Característiques: És un edifici característic de l'arquitectura llombarda. Té una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular. L'absis està decorat amb arcuacions cegues entre bandes llombardes, té tres finestres de doble esqueixada. La mateixa decoració de l'absis es repeteix a la resta dels murs. La porta d'entrada s'obre al mur sud, amb un arc adovellat, on també hi havia l'anterior portal però desplaçat cap a ponent.
• Trets distintius: ubicació privilegiada dalt del turó amb excel.lents vistes sobre la plana de Vic, el Montseny i el municipi de Tona.
• Fonts d'informació: http://www.romanicat.net/pag/frames_cat.htm

Autor imatges: Seracat

• Romànic veí: restes del Castell de Tona a uns 50 metres, Sant Vicenç de Malla
• Paratges veins: la Plana de Vic

Solsonès. Segle XI. Sant Esteve d'Olius

• Nom: Sant Esteve d’Olius
• Municipi: Olius
• Comarca: Solsonès
• Altitud: 565m.
• Coordenades: E 381257.01, N 4652096.83 (ED50 UTM 31N)Longitud: 1º 33' 53.52'' Latitud: 42º 0' 36.33'' (ETRS89 Geodèsiques)
• Accés: vegeu aquí
• Any primera referència:
• Any consagració: 1079
• Segles: XI
• Estat: Bo
• Tipus d'edifici: Església romànica
• Característiques: Església d'estil romànic llombard del segle XI. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. El campanar, de planta quadrada, té quatre finestres en arc de mig punt. Sota seu s'obre una motllura amb espitlleres. Sota l'altar cal destacar la cripta dedicada a santa Maria, formada per tres petites naus sostingudes per sis columnes, totes elles diferents. L'accés es porta a terme per una escala central, tot i que a banda i banda d'aquesta escala encara es conserven els accessos primitius amb cinc graons.
• Trets distintius: La cripta, és la part més elegant i original de l'església. Primitivament s'hi accedia per dues escales laterals. L'escala actual és del segle XVII. Forma un espai rectangular de 10,4m x 6,28m., dividit en tres naus de quatre tramades que suporten arcs de mig punt i voltes d'aresta. Tres d'aquestes columnes podrien ser reaprofitades d'una església anterior. L'estança rep llum per tres finestres de doble esqueixada, amb notable pendent cap a l'interior. Aquesta construcció ha donat fama a Olius i és molt valorada en l'àmbit del romànic mundial
• Fonts d'informació: cat.lleida.com/municipi/turisme.html?municipi=2515170005ca.netlog.com/go/explore/videos/videoid=ca-640529ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_d'Olius


• Autor imatges: Novembre69


• Romànic veí: Catedral de Solsona d'estils romànic, gòtic i barroc.
• Paratges veins: Al costat de l'església hi ha un cementiri modernista d'aire gaudinià, construït l'any 1916 sobre grans roques per Bernardí Martorell, deixeble del mateix Antoni Gaudí. L'edifici fou declarat Monument Històric Artístic l'any 1980.

Berguedà. Segle XII. Sant Vicenç del Rus

• Nom: Sant Vicenç del Rus
• Municipi: Castellar de N'Hug
• Comarca: Berguedà
• Altitud: 1.050 metres
• Coordenades: E 417030, N 4680882 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 59' 33.74'' Latitud: 42º 16' 26.00'' (ETRS89 Geodèsiques)
• Accés: vegeu aquí pujant per la carretera BV-4031, a 2 quilòmetres abans d'arribar a Castellar de N'Hug la veureu a mà dreta desde la carretera.
• Any primera referència: l'any 961
• Any consagració: 1006
• Segles: XII
• Estat: Bo
• Tipus d'edifici: Església romànica
• Característiques: Consta d'una sola nau coberta amb volta de mig canó i amb un absis semicircular amb volta de quart de esfera. La seva construcció es data de principis del segle XII pel seu caràcter romànic llombard, que es fa més visible a l'exterior, on l'absis té una decoració de arcuacions cegues. En la façana sud, es troba la porta d'entrada, construïda amb un arc de mig punt sense cap ornamentació. El campanar és de cadireta amb dues obertures.
• Trets distintius: Actualment l’església conserva una pila baptismal i s’hi va trobar una imatge de fusta de la Mare de Déu i un canelobre imitant les branques d’una mata d’acònit. Conté pintures murals del gòtic linial i reproducció de pintures murals del segle XII.
• Fonts d'informació: http://www.castellar.diba.es/ http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Vicen%C3%A7_de_Rus


• Autor imatges: Seracat
• Romànic veí: Santa Maria de N'Hug, Sant Joan de Cornudell
• Paratges veins: Les Fonts del Llobregat, Castellar de N'Hug

Bages. Segle XII. Santa Fe de Valldeperes

• Nom: Santa Fe de Valldeperes
• Municipi: Navàs
• Comarca: Bages
• Altitud: 463 m.
• Coordenades: Coordenades UTM 31N (ED50):E 395.075,6 m - N 4.640.873,4 m
• Accés: vegeu aquí Tot i ser del terme municipal de Navàs, geogràficament és mès a prop i ben comunicat per Cardona. Per la C-55 direcció Manresa-Cardona i pràcticament a l'entrada del polígon hi ha un trencant a mà dreta.
• Any primera referència: 1139
• Any consagració:
• Segles: XII
• Estat: Bo
• Tipus d'edifici: Església romànica
• Característiques: És un edifici romànic del segle XII, que segueix l’esquema generalitzat en l’àmbit rural, és a dir, una sola nau amb absis. Al segle XVII, fou reformada, es sobrealçà la volta i es bastiren dues capelles laterals a manera de creuer per col·locar-hi retaules. També es va remodelar el mur frontal, on s’hi féu un portal modern.Cal destacar també l’espadanya, que té un cos d’edifici afegit que sembla un comunidor.
• Trets distintius: Segurament el valor més important d’aquesta església, són els dos retaules barrocs, que s’aconseguiren salvar de la destrucció del 1936.
• Fonts d'informació: cen.totnavas.com/ermita_valldeperes.htm

• Autor imatges: Novembre 69
• Romànic veí: Sant Vicenç de Cardona, Santa Maria de Serrateix , Sant Miquel de Castelladral
• Paratges veins: Cardona ( Castell, Muntanya de sal)

Osona. Segle XI. Santa Eugènia de Berga

• Nom: Santa Eugènia de Berga
• Municipi: Santa Eugènia de Berga
• Comarca: Osona
• Altitud: 537 metres
• Coordenades: E 440662.25, N 4639154.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 2º 17' 0.605'' Latitud: 41º 54' 0.925'' (ETRS89 Geodèsiques)
• Accés: vegeu aquí al centre del poble de Santa Eugènia de Berga, Osona, prop de Vic
• Any primera referència: Any 974
• Any consagració:
• Segles: XI-XII
• Estat: molt bo, restaurada a partir del 1955
• Tipus d'edifici: Església romànica
• Característiques: L'església de Santa Eugènia de Berga és una edifici de planta de creu llatina, amb una nau única, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un transsepte o cos transversal, amb el mateix tipus de sostre, on s'obren tres absis semicirculars, el central estava dedicat a Santa Eugènia, el de l’esquerra a Santa Cecília i el de la dreta a Sant Jaume, i amb una cúpula sobre trompes en la intersecció de la nau i el transsepte.
  A l'exterior la cúpula forma un cimbori de planta octagonal, sobre el qual s'aixeca un imponent campanar de torre de tres nivells de finestres senzilles i en parelles al primer, bifores al segon i trifores al tercer. La porta principal, monumentalitzada amb dos parells de columnes i arquivoltes, s'obre a la façana de ponent, on també hi ha un òcul, amb rosassa radial, i una escala de cargol, per la qual hom pot accedir a la teulada, que es manifesta exteriorment en una torreta.
  Les façanes laterals han estat decorades amb un fris continu d'arcuacions i finestres cegues, que responen en gran part l'obra de restauració. Degut a què s'havien perforat amb grans arcs per donar accés a les dues capelles de l'època barroca que s'havien edificat a cada bandaes van haver de tornar a construir, com a causa d'això les finestres cegues són totalment noves.
  En canvi el cimbori, de planta octogonal, està decorat amb un friscontinu d'arcuacions i finestres cegues, amb un rengle de denticles en dents de serra, els quals formaven el ràfec de les cobertes del cimbori.
  El campanar presenta sengles frisos d'arcuacions sobre les finestres dels nivells superiors. L'aparell és de dos tipus diferents: de carreuons simplement escairats, disposats en filades uniformes en el cimbori i de carreus petits, molt ben tallats, disposats en filades uniformes i desiguals als absis i més regulars a la façana de ponent. Les arcuacions, finestres i denticles són realitzats amb una arenisca vermella, la qual forma una composició cromàtica en el conjunt de l'església. Les cares fan 4,80 m de costat.
• Trets distintius: La Portalada és l’element més valuós de l’església, i alhora és el model més ben conservat de l’època d’aquesta zona de la comarca d’Osona, ja que de les portades de la catedral de Vic, i de les esglésies de Vilalleons, Folgueroles, Sant Martí de Riuprimer o Malla, només en queden algunes restes.
  Els elements més destacats són els quatre capitells que sostenen les dues arquivoltes. Desentona un xic en tot aquest treball l’advocació gravada en semicercle que emmarca tota la portada i on llegim “Ave Maria Sin Pecado Concebida”. És una obra del taller o escola d’escultors de Ripoll que es va moure per Osona, el Ripollès i alguns indrets de la Garrotxa i del Berguedà.
• Fonts d'informació: Ajuntament Sta Eugènia de Berga http://staeugenia.diba.es/Poble/npoble/esglesia.html

• Autor imatges: Seracat
• Romànic veí: Sant Genís de Taradell
• Paratges veins: la Plana de Vic, Vic

La Segarra. Segle XII. Sant Esteve de Pelagalls

• Nom: Sant Esteve de Pelagalls
• Municipi: Les Pallargues - Plans de Sió
• Comarca: La Segarra
• Altitud: 411 metres
• Coordenades: E 350737.5, N 4623935 (ED50 UTM 31N)Longitud: 1º 12' 12.85'' Latitud: 41º 45' 4.937'' (ETRS89 Geodèsiques)
• Accés: vegeu aquí
• Any primera referència: 1098
• Any consagració: 1180
• Segles: Fou reconstruïda al s. XII sobre un temple més antic.
• Estat: Restaurada any 1968
• Tipus d'edifici: Església romànica
• Característiques: Església en origen d'una sola nau, coberta amb volta de canó, al s. XVIII s'hi feren reformes importants, la coberta es substituí per una volta de canó amb llunetes, també es construí el campanar. Destaca la portada del mur de ponent, del s. XII, formada per tres arquivoltes que recolzen sobre columnes amb capitells, al centre hi ha un timpà llinda. Els capitells estan decorats amb motius vegetals, geomètrics i animals. La arquivolta exterior esta decorada amb motius fruitals, potser pomes o cireres. En el centre del timpà hi ha la figura de Crist dempeus envoltada per una màndorla subjectada per dos personatges.
• Trets distintius: Al petit cementiri contigu a l'absis de l'església es conserven sis esteles discoïdals, que es poden datar al segle XII, probablement encara es troben en el seu lloc originari. En aquesta església s'hi ha trobat el nombre més gran de rellotges de sol primitius de tot Europa, vint exactament
• Fonts d'informació: www.romanicat.net/catala/inventari_esglesies/pelagalls/pelagalls_st_esteve_cat.htm

• Autor imatges: Novembre69
• Romànic veí: Sant Salvador de Concabella
• Paratges veins: Castells de: Ratera, Montcortés i Pallargues. Poble medieval de Florejacs.

Solsonès. Segle XI. Santa Maria de Montraveta

• Nom: Santa Maria de Montraveta
• Municipi: Llobera
• Comarca: Solsonès
• Altitud: 855 m.
• Coordenades: E 370694.5, N 4642719 (ED50 UTM 31N)Longitud: 1º 26' 21.89'' Latitud: 41º 55' 26.38'' (ETRS89 Geodèsiques)
• Accés: vegeu aquí LV-3005 Km 10'7+1'2 pista + camí dolent
• Any primera referència: 1070
• Any consagració:
• Segles: XI-XII XVII-XVIII
• Estat: Conserva estructura en relatives bones condicions però l'interior està completament abandonat
• Tipus d'edifici: ermita d'estil romànic i barroc
• Característiques: Constava inicialment d’una nau amb absis semicircular decorat amb un fris d’arcuacions.
• Trets distintius: A la cornisa del mateix absis, hi ha esculpit un motiu ornamental que vol reproduir una flor o un card, potser al·lusiu a les armes dels Cardona.
• Fonts d'informació: llobera.ddl.net/historia.php?id_seccio=3353, www.xtec.es/~jbrufau/rural/c9697/itiner2.htm, ca.wikipedia.org/wiki/Llobera, cultura.gencat.net/invarquit/Fitxa.asp?comarca=35&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cercar&NRegistre=96

• Autor de les imatges Novembre69
• Romànic veí: Santa Maria de Torredenegó
• Paratges veins: Castell-Torre de Peracamps, Dolmen de Llobera.

Osona. Segle XI. Sant Sixt de Miralplà

• Nom: Sant Sixt de Miralplà
• Municipi: Vic
• Comarca: Osona
• Altitud: 508 metres
• Coordenades: 41º55,799'N 2º 14,400'E
• Accés: vegeu aquí Des de Vic preneu la Carretera direcció Gironella, eix transversal Manresa, al punt quilomètric 1. Ben aviat veureu l'ermita a mà dreta.
• Any primera referència:
• Any consagració:
• Segles: XI
• Estat: Bo, restaurat
• Tipus d'edifici: Església romànica
• Característiques: Fou construït amb els models propis del segle XI amb modificacions introduïdes en diverses èpoques. La més important és la del sobrealçament de l'absis i la incorporació d'un campanar d'època més tardana.
• Trets distintius: Està format per una sola nau amb volta de canó i acabada en absis semicircular que té coberta de quart d'esfera. L'absis, que va ser sobrealçat posteriorment, està decorat amb un fris d'arcuacions cegues, sense lesenes. El campanar de torre, d'època posterior amb un coronament certament curiós amb uns merlets triangulars. La portalada, és senzilla i formada per un arc de mig punt sobre el qual hi ha una finestra en forma de creu.

Autor de les imatges Seracat

• Fonts d'informació: http://www.victurisme.net/romanic_vic.asp http://www.aldeaglobal.net/artmedieval/sant%20sixt%20miralpla.htm
• Romànic veí: Campanar de la catedral de Vic
• Paratges veins: la ciutat de Vic i la seva plana.

Bages. Segle XI. Santa Maria de Cererols

• Nom: Santa Maria de Cererols
  
• Municipi: Súria
• Comarca: Bages
• Altitud: 385 metres
• Coordenades: N 41º 49.118 E 1º 46.073
• Accés: vegeu aquí Des de la carretera C-55 prop de Súria
• Any primera referència: 1017 o 1063 segons documents
• Any consagració:
• Segles: XI
• Estat: Bo, darrera restauració 1991
• Tipus d'edifici: Església romànica
• Característiques: Petita construcció romànica, d'una sola nau i amb un sol absis al cantó de llevant.
• Trets distintius: Es conserven restes de pintures murals del segle XI. El seu absis, en la part exterior, es troba a l'interior del celler de la veïna casa de Cal Fàbrega, on, per altra banda, es conserva un interessant arxiu d'antics pergamins.

Autor de les imatges Novembre69

• Fonts d'informació: www.elcardener.com/Art_i_cultura/Patrimoni_i_monuments.htm?id=28&pl=8ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Cererols percaminsdelbages.blogspot.com/2008/02/cererols-serarols-solerols.htmlwww.suria.cat/abast5.htm
• Romànic veí: Ermita vella de Sant Salvador de Súria
• Paratges veins: Súria www.suria.cat/abast8.htm

La Segarra. Segle XI. Església de Sant Miquel

• Nom:església de Sant Miquel
• Municipi: Fontanet (Torà)
• Comarca: La Segarra
• Altitud: 480m
• Coordenades: UTM 31N (ED50): E 369175.5, N 4631534.75 Geogràfiques (ETRS89): Lon. 1º 25' 24.88'' Lat. 41º 49' 22.97''
• Accés: vegeu aquí
• Any primera referència:
• Any consagració:
• Segles: finals del segle XI i principis del XII
• Estat: bo
• Tipus d'edifici: El seu tipus arquitectònic respon a les formes llombardes de finals del segle XI i principis del XII
• Característiques: Edifici d’una sola nau de planta rectangular, amb volta de canó capçada a llevant i un absis decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions cegues i lesenes, on s’hi trobaren restes de decoració pictòrica. El parament és de carreus que segueixen filada, treballats a cops de maceta.
• Trets distintius: El mur de ponent és coronat per un campanar no romànic de cadireta de doble finestral.
• Autor imatges: novembre69
• Fonts d'informació: www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/89_SMiquelFontanet/SMiquelFontanet www.turismesegarra.com/pobles/fontanet.asp
• Romànic veí: Sant Pere de Figuerola, Monestir de Cellers
• Paratges veins: Claret, Torà

Berguedà. Segle XII. Ermita de Sant Jordi de Cercs

• Nom: Sant Jordi de Cercs
• Municipi: Cercs
• Comarca: Berguedà
• Altitud: 850 metres
• Coordenades: E 405239.75, N 4667553.75 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 51' 6.943'' Latitud: 42º 9' 9.114'' (ETRS89 Geodèsiques)
• Accés: vegeu aquí Per la C25 sortiu a Sant Jordi Cercs. Una vegada al poble ja està indicat. S'hi arriba per una carretera costeruda però asfaltada.
• Any primera referència:
• Any consagració:
• Segles: XII-XIII
• Estat: bo, restaurat
• Tipus d'edifici: ermita romànica
• Característiques: Es tracta d'una interessant església romànica del segle XII d'una sola nau, amb un absis semicircular a llevant. Al segle XIII es va substituir l'original volta de canó per l'actual, lleugerament apuntada i reforçada per arcs torals.
• Trets distintius:
• Fonts d'informació: Ajuntament de cercs
• Autor imatges: Seracat
• Romànic Veí: la Torre de Foix, Sant Quirze de Pedret
• Paratges veins: El pantà de la Baells

Berguedà. Segle XII. Santa Maria d'Avià

• Nom: Santa Maria d'Avià
• Municipi: Avià
• Comarca: Berguedà
• Altitud: 680 metres aproximadament
• Coordenades:
• Accés: vegeu aquí Des de Berga, prendre la Carretera direcció Solsona, Avià. L'església es troba a 1,5 Qm al sud del centre urbà, al camí d'Obiols.
• Any primera referència: 893
• Any consagració:
• Segles: construcció actual del segle XII
• Estat: Bon estat
• Tipus d'edifici: Petita església
• Característiques: Es tracta d'una petita església d'una sola nau coberta mitjançant volta de canó. Absis semicircular de la mateixa altura que la nau. Campanar d'espadanya de dues obertures. Porta de l'església al costat occidental del mur sud.
• Trets distintius: L'element que destaca del lloc és la rèplica del frontal de l'altar. És una peça de fusta d'àlber de dimensions 105x175 cms pintada al tremp. Avui es troba l'original al MNAC.
• Fonts d'Informació: Románico Catalán

Autor imatges: Seracat

• Romànic veí: Sant Vicenç d'Obiols
• Paratges veins: Santuari de Queralt

Solsonès. Segle XII. Santa Maria de Torredenagó

• Nom: Santa Maria de Torredenagó
• Municipi: Llobera
• Comarca: Solsonès
• Altitud: 800 metres aproximadament
• Coordenades:
• Accés: Vegeu aquí Prendre la carretera de Solsona a Torà (C-380) i agafar el trencall cap al Santuari del Miracle (LV-3002) i seguir 3,2 quilòmetres fins que a la dreta trobem el trenacll indicat.
• Any primera referència: 1142
• Any consagració:
• Segles: XII
• Estat: Molt bon estat de conservació
• Tipus d'edifici: Ermita romànica agustiniana
• Característiques: Planta rectangular i amb ambsis semicircular. La seva portalada té dues columnes amb base llisa i capitell amb motius vegetals. L'esmentada portalada es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona des de 1936-39, i a l'església hi ha una reproducció de l'original.
• Trets distintius: El frontis on s'alça un campanar d'espadanya amb dues obertures té enganxada la rectoria. L'interior de la nau presenta una volta de canó i l'absis s'obre amb un arc preabsidal.
• Fonts d'informació: Ara Lleida, Web dels municipis

Autor imatges: Novembre69

• Romànic veí: Santa Maria de Montraveta
• Paratges veins: El Santuari de la Mare de Déu del Miracle

Berguedà. Segle X. Sant Pere de La Portella

• Nom: Sant Pere de la Portella
• Municipi: la Quar
• Comarca: Berguedà
• Altitud: 802 metres
• Coordenades:
• Accés: Vegeu-ho aquí C16, abandonar-la a l'alçada de Gironella direcció Prats de Lluçanès i tot Seguit direcció Sant Maurici de la Quar
• Any primera referència: 1003
• Any consagració:
• Segles: XI al XIX
• Estat: Monestir semiderruit, església restaurada
• Tipus d'edifici: Monestir
• Característiques: L'església és de tot el conjunt ´l'únic element romànic que es manté junt amb part del claustre. Consta d'una nau de grans dimensions, amb coberta de volta de canó de mig punt, amb un absis semicircular un poc més baix i estret que la nau, cobert amb una volta d'un quart d'esfera. A l'exterior a la façana de ponent és on es troba l'entrada amb dos arcs de mig punt en degradació. Al mur sud, hi ha altra porta más estreta que comunica amb el claustre. Adossat a la part nord, es troba el campanar de planta quadrada, amb una finestra per costat, d'arc de mig punt. La decoració de l'absis és llombarda, amb arcuacions cegues en grups de quatre entre columnes semicirculars reforçades per mènsules. El claustre, situat al sud, tenia planta baixa i un pis, ambdós amb porxos amb arcs de mig punt i les dependències monacals.
• Trets distintius: Les dimensions del campanar
• Fonts d'informació: http://www.monestirs.cat/monst/bergue/bg23port.htm

Autor imatges: Seracat

• Romànic veí: Santa Maria de la Quar
• Paratges veins: Mirador sobre el Cadí, Berguedà, Montseny i Montserrat a Santa Maria de la Quar
  
  

Berguedà. Segle X. Sant Climent de la Torre de Foix.

• Nom: Sant Climent de la Torre de Foix o de Vallcebre
• Municipi: Guardiola de Berguedà
• Comarca: Berguedà
• Altitud: 954 metres
• Coordenades:
• Accés: Vegeu-ho aquí Abandonar la C16-E9 direcció a Sant Corneli. Una vegada allà, seguiu la carretera ara asfaltada que mena a Vallcebre
• Any primera referència: 983
• Any consagració: 1040
• Segles: X
• Estat: la façana de ponent en bon estat, nau i absis semiderruits
• Tipus d'edifici: Església
• Característiques: Església d'una nau, amb volta de canó (avui mig enfondrada) i absis semicircular.
• Trets distintius: Impressiona, per les seves dimensions, la façana de ponent, on hi ha la porta emmarcada per dues arcuacions cegues, i coronada per una colossal espadanya de dues obertures que ateny gairebé tota l’amplada del mur.
• Fonts d'informació: http://www.vallcebre.cat/doc/complement%20par%202.pdf

Autor imatges: Seracat

• Romànic veí: Sant Salvador de Jou, Monestir de Sant Llorenç
• Paratges veins: Els Cingles de Vallcebre