viernes, 5 de junio de 2009

Bages. Segle XII. Santa Fe de Valldeperes

  • Nom: Santa Fe de Valldeperes
  • Municipi: Navàs
  • Comarca: Bages
  • Altitud: 463 m.
  • Coordenades: Coordenades UTM 31N (ED50):E 395.075,6 m - N 4.640.873,4 m
  • Accés: vegeu aquí Tot i ser del terme municipal de Navàs, geogràficament és mès a prop i ben comunicat per Cardona. Per la C-55 direcció Manresa-Cardona i pràcticament a l'entrada del polígon hi ha un trencant a mà dreta.
  • Any primera referència: 1139
  • Any consagració:
  • Segles: XII
  • Estat: Bo
  • Tipus d'edifici: Església romànica
  • Característiques: És un edifici romànic del segle XII, que segueix l’esquema generalitzat en l’àmbit rural, és a dir, una sola nau amb absis. Al segle XVII, fou reformada, es sobrealçà la volta i es bastiren dues capelles laterals a manera de creuer per col·locar-hi retaules. També es va remodelar el mur frontal, on s’hi féu un portal modern.Cal destacar també l’espadanya, que té un cos d’edifici afegit que sembla un comunidor.
  • Trets distintius: Segurament el valor més important d’aquesta església, són els dos retaules barrocs, que s’aconseguiren salvar de la destrucció del 1936.
  • Fonts d'informació: cen.totnavas.com/ermita_valldeperes.htm

  • Autor imatges: Novembre 69
  • Romànic veí: Sant Vicenç de Cardona, Santa Maria de Serrateix , Sant Miquel de Castelladral
  • Paratges veins: Cardona ( Castell, Muntanya de sal)

martes, 2 de junio de 2009

Osona. Segle XI. Santa Eugènia de Berga

  • Nom: Santa Eugènia de Berga
  • Municipi: Santa Eugènia de Berga
  • Comarca: Osona
  • Altitud: 537 metres
  • Coordenades: E 440662.25, N 4639154.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 2º 17' 0.605'' Latitud: 41º 54' 0.925'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí al centre del poble de Santa Eugènia de Berga, Osona, prop de Vic
  • Any primera referència: Any 974
  • Any consagració:
  • Segles: XI-XII
  • Estat: molt bo, restaurada a partir del 1955
  • Tipus d'edifici: Església romànica
  • Característiques: L'església de Santa Eugènia de Berga és una edifici de planta de creu llatina, amb una nau única, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un transsepte o cos transversal, amb el mateix tipus de sostre, on s'obren tres absis semicirculars, el central estava dedicat a Santa Eugènia, el de l’esquerra a Santa Cecília i el de la dreta a Sant Jaume, i amb una cúpula sobre trompes en la intersecció de la nau i el transsepte.
    A l'exterior la cúpula forma un cimbori de planta octagonal, sobre el qual s'aixeca un imponent campanar de torre de tres nivells de finestres senzilles i en parelles al primer, bifores al segon i trifores al tercer. La porta principal, monumentalitzada amb dos parells de columnes i arquivoltes, s'obre a la façana de ponent, on també hi ha un òcul, amb rosassa radial, i una escala de cargol, per la qual hom pot accedir a la teulada, que es manifesta exteriorment en una torreta.
    Les façanes laterals han estat decorades amb un fris continu d'arcuacions i finestres cegues, que responen en gran part l'obra de restauració. Degut a què s'havien perforat amb grans arcs per donar accés a les dues capelles de l'època barroca que s'havien edificat a cada bandaes van haver de tornar a construir, com a causa d'això les finestres cegues són totalment noves.
    En canvi el cimbori, de planta octogonal, està decorat amb un friscontinu d'arcuacions i finestres cegues, amb un rengle de denticles en dents de serra, els quals formaven el ràfec de les cobertes del cimbori.
    El campanar presenta sengles frisos d'arcuacions sobre les finestres dels nivells superiors. L'aparell és de dos tipus diferents: de carreuons simplement escairats, disposats en filades uniformes en el cimbori i de carreus petits, molt ben tallats, disposats en filades uniformes i desiguals als absis i més regulars a la façana de ponent. Les arcuacions, finestres i denticles són realitzats amb una arenisca vermella, la qual forma una composició cromàtica en el conjunt de l'església. Les cares fan 4,80 m de costat.
  • Trets distintius: La Portalada és l’element més valuós de l’església, i alhora és el model més ben conservat de l’època d’aquesta zona de la comarca d’Osona, ja que de les portades de la catedral de Vic, i de les esglésies de Vilalleons, Folgueroles, Sant Martí de Riuprimer o Malla, només en queden algunes restes.
    Els elements més destacats són els quatre capitells que sostenen les dues arquivoltes. Desentona un xic en tot aquest treball l’advocació gravada en semicercle que emmarca tota la portada i on llegim “Ave Maria Sin Pecado Concebida”. És una obra del taller o escola d’escultors de Ripoll que es va moure per Osona, el Ripollès i alguns indrets de la Garrotxa i del Berguedà.
  • Fonts d'informació: Ajuntament Sta Eugènia de Berga http://staeugenia.diba.es/Poble/npoble/esglesia.html

  • Autor imatges: Seracat
  • Romànic veí: Sant Genís de Taradell
  • Paratges veins: la Plana de Vic, Vic

jueves, 28 de mayo de 2009

La Segarra. Segle XII. Sant Esteve de Pelagalls

  • Nom: Sant Esteve de Pelagalls
  • Municipi: Les Pallargues - Plans de Sió
  • Comarca: La Segarra
  • Altitud: 411 metres
  • Coordenades: E 350737.5, N 4623935 (ED50 UTM 31N)Longitud: 1º 12' 12.85'' Latitud: 41º 45' 4.937'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí
  • Any primera referència: 1098
  • Any consagració: 1180
  • Segles: Fou reconstruïda al s. XII sobre un temple més antic.
  • Estat: Restaurada any 1968
  • Tipus d'edifici: Església romànica
  • Característiques: Església en origen d'una sola nau, coberta amb volta de canó, al s. XVIII s'hi feren reformes importants, la coberta es substituí per una volta de canó amb llunetes, també es construí el campanar. Destaca la portada del mur de ponent, del s. XII, formada per tres arquivoltes que recolzen sobre columnes amb capitells, al centre hi ha un timpà llinda. Els capitells estan decorats amb motius vegetals, geomètrics i animals. La arquivolta exterior esta decorada amb motius fruitals, potser pomes o cireres. En el centre del timpà hi ha la figura de Crist dempeus envoltada per una màndorla subjectada per dos personatges.
  • Trets distintius: Al petit cementiri contigu a l'absis de l'església es conserven sis esteles discoïdals, que es poden datar al segle XII, probablement encara es troben en el seu lloc originari. En aquesta església s'hi ha trobat el nombre més gran de rellotges de sol primitius de tot Europa, vint exactament
  • Fonts d'informació: www.romanicat.net/catala/inventari_esglesies/pelagalls/pelagalls_st_esteve_cat.htm
  • Autor imatges: Novembre69
  • Romànic veí: Sant Salvador de Concabella
  • Paratges veins: Castells de: Ratera, Montcortés i Pallargues. Poble medieval de Florejacs.

lunes, 25 de mayo de 2009

Solsonès. Segle X. Sant Pere de Graudescales

  • Nom: Sant Pere de Graudescales
  • Municipi: Navès
  • Comarca: Solsonès
  • Altitud: 850 metres aproximadament
  • Coordenades: E 391631.18, N 4662404.21 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 41' 17.56'' Latitud: 42º 6' 15.83'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí A Sant Pere de Graudescales si arriba per Navès, al llarg de la pista que segueix la riera d'Ora.
  • Any primera referència: 913
  • Any consagració: 913
  • Segles: segles X al XII
  • Estat: l'església és l'únic edifici que resta de l'antic monestir. Restaurat als anys 80.
  • Tipus d'edificació: Església romànica
  • Característiques: Una sola nau, amb planta de creu llatina. La nau i el trassepte son coberts amb volta de canó de mig punt. El llevant de la nau és acabat amb un absis i als dos braços del transsepte hi ha les corresponents absidioles.
  • Trets distintius: Els absis presenten una decoració amb faixes d'arcuacions sense lesenes. Té tres portals, un als peus de la nau i dos al transsepte un al sud i l'altre al nord. La cúpula, que exteriorment forma un cimbori vuitavat sobre un cos prismàtic de base quadrada correspont a les trompes de dins, al cim té una obertura circular aixoplugada per un arc que sobresurt de la teulada.
  • Fonts d'informació: http://www.monestirs.cat/monst/solso/cso08grau.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Graudescales


  • Autor imatges: Pemisera
  • Romànic veí: Sant Lleir, Sant Andreu de Valielles
  • Paratges veins: la Serra de Busa

martes, 12 de mayo de 2009

Berguedà. Segle IX. Sant Vicenç d'Obiols

  • Nom: Sant Vicenç d'Obiols
  • Municipi: Avià
  • Comarca: Berguedà
  • Altitud: 531 metres
  • Coordenades: E 406308.5, N 4657385.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 51' 59.37'' Latitud: 42º 3' 39.95'' (ETRS89 Geodèsiques)
  • Accés: vegeu aquí Des de la C-16 prendre la sortida Gironella Sud, La Plana, Cal Rosal i remuntar direcció Berga per l'antiga carretera. A l'alçada de la Plana veureu el trencant indicat. Els darrers 400 metres son en un camí de terra en molt bon estat.
  • Any primera referència: 888
  • Any consagració: desconeguda
  • Segles: església originària del segle IX
  • Estat: reformat
  • Tipus d'edificació: Església romànica
  • Característiques: És un edifici d'una sola nau, capçada a l'est per un absis gairebé rectangular i dues capelles cuadrangulars, que donen al temple una planta de creu llatina. Absis i capelles cobertes amb volta de canó i comunicades per arcs de ferradura sostinguts per columnes amb capitells geomètrics. La portalada occidental és romànica i també el camapanr de cadireta i dues obertures.
  • Trets distintius: Al costat de l'absis hi ha una necròpolis del segle X restaurada als anys 60.
  • Fonts d'informació: http://www.romanicat.net/ Ajuntament d'Avià telèfon servei de guies 608 222 525 - 938 228 637

jueves, 23 de abril de 2009

Osona. Sant Vicenç d'Espinelves

  • Nom: Sant Vicenç d'Espinelves
  • Municipi: Espinelves
  • Comarca: Osona
  • Altitud: 750m.
  • Coordenades: 41º 52,266'N ; 2º 25,130'E
  • Accés: maps.google.es/maps?hl=es&q=eix+transversal+vic-espinelves&um=1&ie=UTF-8&split=0&gl=es&ei=8dbtSYDFFJ_LjAfzxNkM&sa=X&oi=geocode_result&ct=image&resnum=1•
  • Any primera referència: 943
  • Any consagració: 1186
  • Segles: XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al S.XVII
  • Estat: Es va restaurar l'any 1977
  • Tipus d'edifici: Església Romànica.
  • Característiques: El temple el formen dues naus cobertes amb voltes de canó i acabades a l'est per dos absis semicirculars. Aquests estan decorats externament seguit el model llombard. En el cas de l'absis gran, també trobem dues lessenes, que el divideixen verticalment. El campanar de torre s'alça sobre el darrer tram de la nau principal. Té una alçada de tres pisos, tot i que el darrer ha estat molt modificat al llarg dels segles. En ell s'obren dues grans finestres de mig punt en cada costat, aprofitant els pilars on antigament es recolzava la teulada. En el segon pis trobem dues finestres geminades en cadascun dels costats, emmarcades entre lessenes cantoneres, un fris d'arcs cecs i frisos de dents de serra. En el primer pis es repeteix l'estructura, si bé només hi ha una finestra en cada mur. La porta d'accés actual està en el mur sud, protegida per un pòrtic d'època moderna. Està formada per dues arquivoltes, la interior llisa i adovellada i la exterior en forma de bossell. Aquesta darrera es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits, força erosionats. En el costat dret es veu una figura humana, un ocell i una pinya. En el costat esquerre, en canvi, està decorat amb fulles. Aquesta porta es va construir en el segle XII.
  • Trets distintius: En el temple es conserva encara la porta del segle XI. En ampliar l'edifici, la portalada del segle XI va quedar en l'interior del temple, en el mur de separació entre les naus. Com la porta exterior està formada per dues arquivoltes. La primera té forma de trena, mentre que l'exterior és plana amb un escacat en l'aresta. Malhauradament han desaparegut els capitells i les columnes on es recolzaven les arquivoltes, així com el probable timpà que decorava l'interior de l'arc de mig punt. A l'interior de l'església hi ha una reproducció del frontal d'altar, que avui es troba al Museu Episcopal de Vic.
  • Autor de les imatges Novembre69
  • Fonts d'informació: http://www.romanicat.net/pag/frames_cat.htmwww.artmedieval.net/index_mapa.htmRomànicwww.artmedieval.net/index_mapa.htm
  • Romànic veí: Sant Sadurní d'Osormort
  • Paratges veins: Viladrau

viernes, 17 de abril de 2009

Solsonès. Segle XI. Santa Maria de Montraveta


  • Autor de les imatges Novembre69
  • Romànic veí: Santa Maria de Torredenegó
  • Paratges veins: Castell-Torre de Peracamps, Dolmen de Llobera.